treballadors de la cultura

Companyies d’arts escèniques de Catalunya 2014 Teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2010-2014 amb un annex detallat per a cada àmbit.

L'Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ permet descriure, analitzar i dimensionar l'evolució del sector respecte el nombre de companyies, els espectacles produïts i presentats, l'activitat internacional, així com els recursos disponibles i el personal

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya es va situar en 143.400 persones al quart trimestre del 2015, un 9,1% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representava un 4,6% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupava 87.900 homes i 55.500 dones. El sector cultural a Espanya donava feina a un total de 710.400 persones, un 1,0% menys que fa un any, i representava el 3,9% del total de la població ocupada.

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

See video

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

Franco Berardi 'De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur'

Conferència final d'Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

La creació del món

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

See video
See video

Creadors i gestors. Una relació inevitable?

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo?

See video
See video

La creació i els creadors en la gestió cultural

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

See video
See video

Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015

CoNCA

Com a compendi de les dades generades des del Departament de Cultura, algunes d’elles ja examinades de forma exhaustiva també en el nostre espai, en aquest informe es presenten les dades anuals de l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

A continuació en destaquem les dades més rellevants:

Volum econòmic dels sectors culturals

El pes del sector cultural en l’economia catalana s’ha reduït en un 30,6 % entre 2008 i 2012. En quatre anys, el sector cultural ha perdut 1.653 milions de valor afegit brut (VAB) i una reducció del valor al global de l’economia en d’un 0,8% (passant del 2,8% al 2%).

Per grups d’activitats, els sectors més afectats per aquesta crisi imperant han estat el de l’arquitectura i l’audiovisual, amb reduccions d’un 52,5% i 42,1% respectivament. Només patrimoni, arxius i biblioteques han mantingut la seva aportació (amb una variació del VAB del -0,9% durant el període).

Pel que fa a l’aportació per grups d’activitat, els sectors que més contribueixen al VAB cultural són el sector del llibre i la premsa (24 %), seguit de la publicitat (16 %) i l’audiovisual i multimèdia (14 %).

¿Gestionar lo dado o producir discursos?

Hace algunos años CETAE (Centro de Estudio Transversal Aplicado a la Escena)1 organizó unas jornadas de reflexión sobre creación escénica contemporánea, cuyo objetivo era conocer diferentes experiencias artísticas y proyectos de investigación, que visibilizaran la aportación de las artes escénicas en relación con los imaginarios sociales. Una artista me preguntó qué hacía una gestora cultural en unas jornadas sobre creación. La respuesta fue otra pregunta: ¿cómo podemos gestionar aquello que no conocemos?

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Què és allò que mou a crear una obra artística? Qui determina que algú persona és un creador? Com conviu el creador amb la mercantilització de la seva obra? Quin és el paper de la creació dins de la gestió cultural? Quan s'intenta indagar dins de la dicotomia creador-gestor cultural les preguntes no paren de brollar, especialment si s'intenta posar el focus sobre la creació, la seva materialització i el seu paper dins de l'àmbit cultural: irremeiablement un s'acaba qüestionant qui és i què fa un creador, qui és i què fa un gestor i que aporten ambdues figures a la societat. Es molt probable que no aconseguim treure mai conclusions definitives però plantejar preguntes al voltant d'aquest univers ens permet reflexionar sobre àmbits com el de l'agenda cultural (qui la marca?) i la capacitat de l'art com a transmissor d'idees i com a part indispensable per la supervivència d'aquest tot que és la cultura 1 i la identitat pròpia