sistema cultural

Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel sector de la cultura

Lluís Bonet i Agustí | Cercle de Cultura 

En aquest text, Lluís Bonet i Agustí, titular d'economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, avalua els costos i beneficis de la potencial independència de Catalunya, així com les estratègies necessàries en cada cas per assegurar un bon desenvolupament del món cultural.

Per tal d'encarar el tema planteja tres escenaris potencials: a) l'assoliment de la independència; b) el pacte amb l'estat, amb major autonomia política, fiscal i cultural per a Catalunya; i c) el manteniment del status quo polític actual.

Informe sobre el estado de la cultura en España 2014. La salida digital

Enrique Bustamante; Fernando Rueda, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Para realizar este informe, se ha contado con la participación de una quincena de analistas, al tiempo que se han consultado diversos anuarios de entidades públicas y privadas y se ha realizado una encuesta a más de un centenar de expertos y agentes culturales de todos los sectores, que han calificado con un 4,5 de nota media las políticas culturales en España, frente al 5,1 otorgado en 2011, es decir un suspenso alto frente al aprobado justo de entonces.

Estadístiques culturals de Catalunya 2015: Tocant fons?

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2013, unes dades que confirmen  la situació d’emergència en que s’ha instal·lat el sector cultural a Catalunya en els darrers anys.  No obstant això, es pot intuir que s’estaria tocant fons ja que els indicadors avançats de l’any 2014 estarien reflectint un incipient canvi de tendència. De moment però, a manca de concretar la dimensió real d’aquesta inflexió, el panorama continua sent devastador: retallada intensa dels pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2014

Amb aquest informe anual el CoNCA vol contribuir a una reformulació́ de les polítiques basada en un coneixement aprofundit del nostre sistema cultural, fruit d’una visió transversal i experta. Presenta un retrat del panorama actual resumit en vuit punts il·lustrats amb exemples concrets i reblats amb les línies d'actuació que proposa el CoNCA i acaba centrant-se en cinc pilars fonamentals per a la millora de l'àmbit cultural.

Retrat de la situació:

1. Reducció progressiva del pressupost públic de cultura. En els darrers tres anys, la despesa cultural per habitant ha patit una caiguda acumulada d'un 28'35%.

2. Dos anys després de l’increment de l’IVA cultural s'ha detectat que això ha influït en els hàbits de consum, no tant per l'increment de preus, com per un efecte psicològic. Les conseqüències han estat l'increment de la tensió financera dels productors i les empreses culturals, i la pèrdua de competitivitat en l'àmbit internacional.

El sistema de la política cultural en Cataluña: un proceso inacabado de articulación y racionalización

Joaquim Rius Ulldemolins, Arturo Rodríguez Morató, Santi Martinez Illa | RIPS, Vol. 11, núm. 3, 2012, p. 173-203

Resumen  El sistema de la política cultural en Cataluña representa un caso complejo y singular. Complejo porque tres administraciones públicas desempeñan en él un papel central, por su relevancia presupuestaria, organizativa y sustantiva: Departamento de Cultura, Diputación de Barcelona y Ayuntamiento de Barcelona. Y un sistema singular porque representa un caso que no se ajusta a los modelos tradicionales de política cultural, ya que la Diputación ha desarrollado un sistema de cooperación cultural que va más allá de sus atribuciones

Plans de Cultura al Brasil: desafiaments institucionals, polítics i metodològics

Políticas Culturais em Revista

Número monogràfic dedicat als Plans de Cultura, un nou model de desenvolupament de polítiques públiques de cultura dins el Sistema Nacional de Cultura del Brasil. Es tracta d’un model que intenta crear les condicions perquè les polítiques públiques de cultura es transformin en polítiques d’Estat. Els principals reptes d’aquest model són respectar els principis constitucionals del federalisme brasiler i garantir la participació social.  Els plans de Cultura representa un procés polític i tècnic de racionalització de l’administració pública en estret diàleg amb les demandes i directrius realitzades per les diverses conferències de cultura celebrades a Brasil a partir de 2003.

Una mirada a les estadístiques culturals de Catalunya 2014

La darrera setmana de setembre, el departament de Cultura de la Generalitat va publicar el recull anual Estadístiques culturals de Catalunya 2014, amb una selecció de les dades estadístiques sobre els principals àmbits del sector de la cultura i la creació: finançament, indústries culturals i creatives, arxius, biblioteques, museus, patrimoni, arts visuals, cinema, llibre, arts escèniques, i consum i pràctiques culturals.

Estadístiques culturals de Catalunya 2014: La magnitud de la tragèdia

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades dels anys 2011, 2012 o 2013, unes dades que confirmen  la gran ensulsiada patida pel món de la cultura a Catalunya en aquest període, sense parangó des de la transició democràtica. Les dades dibuixen un panorama demolidor: retallada intensa dels pressupostos de les administracions publiques –prop del 30% entre 2009 i 2012; baixada del VAB -10% entre 2008 i 2011-; caiguda de l’ocupació –prop del 10% en termes intersectorials-; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals –prop del 35% entre 2007 i 2011-.

El modelo español de financiación de las artes y la cultura en el contexto europeo

Juan Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martinez Illa | Fundación Alternativas

Estudi promogut per la Fundación Alternativas i la SGAE dirigit pels professors Arturo Rubio i Joaquim Rius. L'impacte de la crisis de deixat sentir de forma implacable sobre l'ecosistema cultural a l'estat, que ha passat de liderar el creixement de la inversió pública a nivell europeu a principis de 2000 a patir una reculada sense paragó a nivell continental. El treball planteja seriosos dubtes sobre la possibiltat que el mecenatge pugui compensar aquesta reculada, atesa l'evolució d'aquesta via en altres estats europeus amb un tradició més consolidada de filantropia individual i corporativa. En tot cas, els autors plantegen una transformació global de les polítiques culturals en la via de "racionalizar y dar prioridad en el gasto público hacia las actividades de mayor valor público e impacto social; redefinir los bienes públicos culturales y artísticos y los criterios de su apoyo público; fomentar los mecanismos de participación y gestión de ciudadanos y creadores en el ámbito cultural, impulsando iniciativas de abajo-arriba (bottom up), apoyando la emprendiduría social y promoviendo estructuras participativas con la ciudadanía; reformular la regulación fiscal y de mercado –IVA, mecenazgo, derechos de autor, transición hacia lo digital y control de los procesos oligopolizadores".

España: La cultura en tiempos de crisis. Fuentes financieras y políticas públicas

Enrique Bustamante Ramírez | Fundación Alternativas

El análisis empírico de las políticas públicas culturales en España muestra un agudo deterioro en todas sus vertientes, desde el Estado central hasta las CC.AA. y los ayuntamientos, desde las subvenciones cruzadas hasta el tratamiento fiscal o la cooperación exterior. Una crisis particular que, a falta de cumplimiento de las promesas de impulso al mecenazgo, lleva a la cultura española entera al borde del abismo.