sistema cultural

Le poids économique direct de la culture

Yves Jauneau | Culture chiffres  2013-3 | Département des Études, de la  Prospective et des Statistiques  (DEPS)

En 2011, les branches culturelles totalisent une production de 85 milliards d’euros et une valeur ajoutée de 40 milliards d’euros. La production culturelle se partage entre une partie marchande (69 milliards d’euros), issue de la vente des biens et services culturels des entreprises, et une partie non marchande (16 milliards d’euros), qui correspond, par convention, aux coûts de production des administrations, établissements publics et associations dans le domaine culturel.

Arts Development UK’s latest survey on arts spending in local authorities in England and Wales 2013/14

Arts Development UK (AD:uk) has just completed its tenth annual local authority spending survey to assess the level of arts spending for 2013/14. The survey shows continued and significant changes to budgets in local authority arts spending. As of August 2013, 133 local authorities in England and Wales have no dedicated arts officer and have no direct arts service. This represents 35.3% of all authorities in England and Wales. The remaining 64.7% have services that are vulnerable to cuts and like the rest of the local authority cultural sector and the majority are operating in reduced financial circumstances.

Public provision vs outsourcing of cultural services: evidence from italian cities

Enrico Bertacchini, Chiara Dalle Nogare l International Centre for Research on the Economics of Culture, Institutions, and Creativity (EBLA)

Abstract Cultural policy often implies the transfer of public resources to private cultural institutions. In this contribution we focus on the determinants of a government’s choice between cultural transfers and in-house cultural production. We argue that in the cultural field transfers may be seen as a proxy for the value of outsourced services, and we make reference to the empirical literature on outsourcing of local public services. We consider Italian cities’ cultural policies in the1998-2008 period, a time when overall cultural expenditure shrank while cultural transfers increased. Using dynamic panel data analysis and controlling for specific characteristics of each city, we find that outsourcing of cultural services is negatively affected by cultural assets  specificity and is more likely to occur in cities subject to fiscal stress. The results also highlight that the timing of elections affects the transfer of public resources to private cultural institutions

Culture[s] forces et défis du 21e siècle

Pel laboratori d’idees francès Altaïr, el gran repte del segle XXI és reinventar un món més habitable i considera que en aquest intent, la cultura i la creació tenen un paper central i fonamental ja què són una font d’oportunitats i prosperitat econòmica (i no a l’inrevés), ajuden a la ciutadania a emancipar-se i créixer i afavoreixen dinàmiques de canvi i transformació social. I recorden que l’essencial de la cultura no resideix en la diversió i l’entreteniment. En aquest context i sota aquests preceptes, presenten aquesta obra que és una reflexió àmplia, diversa i oberta sobre com ha de ser i com s’ha de construir una nova relació entre cultura i estat a la França actual.

Píndoles audiovisuals d'Interacció. Entrevistes al món de la cultura a Catalunya

La peça que trobareu a continuació inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones rellevants del món de la cultura a Catalunya, en les quals van reflexionar al voltant de la temàtica central d'Interacció 2012-2013, el valor públic de la cultura.

L'Era de la degradació de l'art : poder i política cultural a Catalunya

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

Crisi, cultura, sector cultural i desobediència

Jordi OliverasNativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes:

The contribution of the arts and culture to the national economy. Centre for Economics and Business Research

Informe en què s’analitza els impactes de la cultura i les indústries creatives en l’economia del Regne Unit. Es tracta d’un encàrrec de l’Arts Council of England (ACE) al Centre for Economics and Business Research (CEBR) per conèixer la contribució directa del sector cultural als indicadors macroeconòmics nacionals – producte interior brut (PIB) o valor afegit brut (VAB), taxa d’ocupació i despesa a les llars – així com les contribucions indirectes a d’altres sectors com el turisme, la indústria o el comerç. L’estudi forma part d’un dels eixos estratègics de l’ACE – aconseguir que la inversió en cultura sigui sostenible i contribueixi al desenvolupament i la innovació – i es basa en dades quantitatives proporcionades per l’Oficina Nacional d’Estadístiques i en dades qualitatives extretes d’entrevistes en profunditat a agents dels diferents sectors.

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) Summary

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) was compiled by a committee appointed by the Government in spring 2011 to review Norwegian cultural policy since 2005. The committee presented its report, Cultural Policy 2014, on 4 March 2013. In the report the committee assessed the relevance of the national cultural policy objectives and reviewed and evaluated the policy measures and instruments implemented at the central and local government levels during the period since 2005. It also identified today’s most important cultural challenges and on this basis made proposals for a new cultural policy.

Abrir los posibles. Los desafíos de una política cultural hoy

Marina Garcés | menoslobos

Cuando la cultura se ha convertido en el principal instrumento del capitalismo avanzado, ¿tiene sentido plantear de nuevo la necesidad de una política cultural? En estas líneas argumento que sí: más allá de la gestión cultural, pública o privada, que administra bienes y productos considerados culturales, es necesario plantear una verdadera relación entre política y cultura. Esto significa, a mi entender, hacer posible la expresión autónoma a través de la cual una sociedad puede pensarse a sí misma. La cultura no es un producto a vender ni un patrimonio a defender. Es una actividad viva, plural y conflictiva con la que hombres y mujeres damos sentido al mundo que compartimos y nos implicamos en él. Por eso una política cultural hoy sólo puede apuntar hacia la necesidad de “desapropiar la cultura” para hacer posible otra experiencia del nosotros. Éste es hoy el desafío. Atreverse a asumirlo pasará, necesariamente, por ir más allá de tres lugares comunes que codifican el ámbito de lo cultural: 1) más allá de la tiranía de la visibilidad, 2) más allá de la trampa de la actividad y 3) más allá de la idea misma de cultura.