legislació

Vull ser actriu? Artistes i precarietat laboral

Imaginem-nos una noia que es diu Joana. La Joana acaba de fer setze anys i aquest any acaba l’educació secundària obligatòria. Com que el final de l’etapa s’acosta, sorgeix la gran pregunta: i què farà després? A l’institut ja han començat les xerrades d’orientació. Nota que de mica en mica augmenta la pressió: ha de prendre una decisió que sembla transcendental. Ha d’encarar el seu futur. És filla i néta de farmacèutics i creu que a casa esperen que ella continuï la tradició familiar. Però ja fa temps que, en secret, dóna voltes a una idea. Una bogeria, potser. Encara no s’ha atrevit a comentar-ho amb els seus pares. Com reaccionaran quan els digui que vol ser actriu?

Quin tipus d’entitat jurídica és més útil per al meu projecte d’arts escèniques? Quan m’interessa ser autònom?

PÍNDOLA FORMATIVA SOBRE FORMES JURÍDIQUES A LES ARTS ESCÈNIQUES

Coneixes les societats que es constitueixen amb més freqüència en el sector de les arts en viu? Quina és la diferència entre l’Associació i la Fundació o entre la Societat Cooperativa de serveis i la de treball? Quina et convé més? D’altra banda, què implica ser autònom en les arts escèniques? Què és un fals autònom?

Debats i reptes entorn la diversitat i les indústries culturals

Emili Prado (Direcció) | Quaderns del CAC

El número 43 dels Quaderns del Consell de l’Audiovisual de Catalunya està dedicat a la diversitat en les indústries culturals. Com destaca l’informe en la seva presentació, la diversitat cultural és un tema recurrent del moment pel que fa a la planificació de polítiques públiques. Tot i això, “no hi ha consens sobre l’orientació d’aquestes polítiques perquè, al marge dels principis generals compartits, hi ha molts conflictes d’interès entre els diferents actors implicats en les indústries culturals i de comunicació”.

Mapa d'Assegurances d'esdeveniments culturals

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives. 

Cultura i discapacitat a Àsia i Europa

Jordi Baltà Portolés | Asia-Europe Foundation (ASEF)

Quines pràctiques s’estan desenvolupant en l’àmbit de la cultura i la discapacitat? Quines polítiques culturals i mesures legislatives s’han adoptat fins ara? Jordi Baltà Portolés mostra a «Culture and disability. Policies and practices in Asia and Europe» una selecció de projectes i programes en els 53 països que pertanyen a l’Asia-Europe Meeting (ASEM), una organització intergovernamental que des del 1996 promociona la cooperació i les bones pràctiques en diversos àmbits com ara l’econòmic i l’educatiu entre institucions asiàtiques i europees, i que compta amb un portal específic per a les arts i la cultura: ASEF culture360.

Els secrets de la governança mundial. Estratègies i reptes del sector cultural

Antonios Vlassis| Presses Universitaires de Liège

Avui dia, la Convenció de la Unesco sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals representa un dels instruments internacionals de governança mundial de la cultura. Però, sabem quins factors van determinar el pas del paradigma d’«excepció cultural» al de «diversitat cultural»? I quin és l’abast i les conseqüències de la configuració de l'actual marc normatiu?

Hacia una política cultural de la Unión Europea

Belén Becerril Atienza| Aranzadi

En el marc de la creixent diversitat cultural actual, la cultura és essencial per al futur del projecte polític de la Unió Europea. El procés d’integració europeu necessita fonamentar-se en polítiques que no es limitin a l’àmbit econòmic i polític, sinó que comprenguin aspectes d’ordre cultural basats en una herència comuna i una comunitat de cultures, i que afecten l’imaginari simbòlic col·lectiu. Però, estem avançant, realment, cap a una política cultural europea?

Aspectes econòmics de la gestió cultural: competències, pressupost, contractació i subvencions

El document que us presentem és un complet recull sobre els aspectes jurídics que afecten la cultura i les polítiques culturals dels municipis, tot abordant aspectes com les competències, pressupost, subvencions, prestació de serveis públics culturals, les formes de gestió directa i indirecta i la contractació.

El seu autor, Rafael Herrero, col·labora habitualment amb el CERC i membre d'Interacció,  és lletrat dels serveis jurídics de l’ajuntament de Barcelona. També va ser interventor de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona.

Marc legal de les polítiques culturals locals

Un dels grans dèficits estructurals del procés de descentralització de l’Estat espanyol ha estat el marc regulador de les polítiques culturals. Tot i que recentment s’ha reformat la llei estatal que regula l’administració local, la distribució de les competències sobre cultura de les tres grans administracions publiques de l’Estat no ha estat un tema ben resolt des de la restauració de la democràcia. Com sol passar en aquests casos, el que ha patit més aquesta històrica indefinició ha estat el més dèbil, l’administració local.

El paper de la Unió Europea en la governança cultural

Evangelia Psychogiopoulou (ed.) | Palgrave

Llibre que analitza les polítiques i accions de la Unió Europea per a la protecció i promoció de la diversitat cultural a Europa. Inclou un recull de contribucions acadèmiques que estudien qüestions clau relatives a les polítiques, legislacions i accions en matèria de cultura de la UE. S’hi analitzen debilitats i fortaleses, mecanismes i instruments emprats, objectius que es persegueixen i com s’afronten els grans reptes actuals: crisi econòmica, globalització, revolució digital i canvis en els models de producció, distribució i consum cultural. L’objectiu del llibre és proporcionar una visió panoràmica de la contribució de la UE a la governança cultural.