legislació

L'estabilització i la contenció de l'acció de les corporacions locals a l'àmbit cultural

1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?

El museo como servicio de interés general no económico

Ramón Macía Bobes | Diario La Ley, Nº 8060, Sección Doctrina, 11 Abr. 2013

Resumen: En este artículo, tras examinar la jurisprudencia del TJUE, se llega a la conclusión que el Museo desempeña una actividad prestacional que puede conceptuarse como de servicio de interés general no económico. Esta última categoría se encontraría englobada dentro del concepto servicio de interés general que resulta ser más amplio que el tradicional de servicio público.

Diagnosi de les accions de la Unió Europea en matèria de patrimoni cultural

Comissió Europea. Cultura

Informe de diagnòstic que proporciona una panoràmica àmplia, tot i que no exhaustiva, de les polítiques, legislació, programes i oportunitats de finançament en matèria de patrimoni cultural a la Unió Europea. El document s’integra dins una estratègia més àmplia de la UE per millorar la cooperació entre els estats i tots els agents involucrats en la protecció i difusió del patrimoni cultural europeu. L’informe respon al document «Conclusions on cultural heritage as a strategic resource for a sustainable Europe», adoptat pel Consell de la Unió Europea el 20 de maig de 2014 i complementa la comunicació de la Comissió Europea publicada el passat mes de juliol sota el títol «Towards an integrated approach to cultural heritage for Europe».

Les Services publics culturels

Jacques Léger (dir.), Jean-Marie Pontier (dir.) | Presses Universitaires d’Aix-Marseille

Obra que analitza, des d’un punt de vista jurídic, la situació dels serveis públics culturals i proposa elements per el debat i la reflexió sobre la seva essència, la seva legitimació davant la societat, els seus objectius i sobre las semblances i diferències entre equipaments de diferents sectors culturals i amb la resta de serveis públics. L’anàlisi fa referència a la realitat francesa i s’hi estudia també  l’evolució de la nocions de dret a la cultura, drets culturals i polítiques culturals i la cooperació entre l’Estat i les col·lectivitats territorials.

Nous números de revistes de gestió i política cultural

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

Artistes visuals: drets d'autor, permisos i ús just

Peter JasziPatricia Aufderheide ׀ Program on Information Justice and Intellectual Property ׀ College Art Association

Informe sobre les actituds, comportaments i pràctiques de creadors i professionals de les arts visuals (artistes, historiadors i especialistes en art, professionals dels museus, galeristes, conservadors, editors, ...) en relació als drets d’autor i el seu ús legal. L’informe, que es basa en entrevistes realitzades a més d’un centenar de professionals de les arts visuals i en enquestes realitzades als membres del College Art Association (CAA), té per objectiu elaborar un Codi de bones pràctiques per a la creació d’obres d’arts visuals així com la seva publicació i difusió acadèmica.

Contractual arrangements applicable to creators: law and practice of selected member states

European Parliament's Committee on Legal Affairs

Aquest estudi avalua les normatives i legislacions vigents als països de la Unió Europea en matèria de protecció dels autors i creadors en les seves relacions contractuals. En primer lloc, l’estudi explica el context històric i metodològic, així com les definicions en relació a les explotacions de les obres artístiques i les relacions contractuals que se’n deriven. En segon lloc, s’hi analitza la legislació vigent i jurisprudència a vuit estats membres (Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).

Tributación de la cultura. Beneficios fiscales al sector cultural

Us presentem aquest llibre que recull la normativa tributària estatal que afecta al sector cultural (patrimoni històric, arxius i biblioteques, audiovisual i multimèdia, llibre i edició, arts plàstiques i arts escèniques). Contempla les singularitats que la normativa tributària estatal reconeix a aquest sector i que suposen un incentiu o estímul econòmic a la cultura a través de la via fiscal. Incorpora totes les modificacions recents, en particular en l’IVA, que afecten al sector cultural.

Gestió de les Arts Escèniques

Us presentem dues guies de referència imprescindibles per a la feina diària de programadors i responsables d’organismes i equipaments públics, responsables de polítiques escèniques de les diferents administracions, i per a qualsevol professional que treballi en el sector de les arts escèniques.

La primera és la 'Guía legal y financiera de las artes escénicas en España', editada per l’ Instituto Autor de la SGAE i elaborada per Jaume Colomer, consultor especialitzat en arts escèniques, investigador i docent. L’objectiu és orientar sobre el marc legal i financer de les arts escèniques.

Inclou els apartats següents: una anàlisi de l’evolució històrica, situació actual i reptes de futur del sector; una explicació del marc jurídic amb una recopilació de la les principals lleis i normes vigents a escala internacional, estatal i autonòmica; una relació dels models i fonts de finançament atorgades des dels diferents nivells administratius, així com una explicació de les fórmules de finançament (s’hi inclouen tant les fórmules tradicionals com d’altres emergents o desconegudes en el nostre entorn); finalment, una recopilació de les principals ajudes públiques tant autonòmiques com estatals (subvencions, ajudes reintegrables, premis i beques) i dels programes europeus i internacionals.