legislació

Evangelia Psychogiopoulou (ed.) | Palgrave

Llibre que analitza les polítiques i accions de la Unió Europea per a la protecció i promoció de la diversitat cultural a Europa. Inclou un recull de contribucions acadèmiques que estudien qüestions clau relatives a les polítiques, legislacions i accions en matèria de cultura de la UE. S’hi analitzen debilitats i fortaleses, mecanismes i instruments emprats, objectius que es persegueixen i com s’afronten els grans reptes actuals: crisi econòmica, globalització, revolució digital i canvis en els models de producció, distribució i consum cultural. L’objectiu del llibre és proporcionar una visió panoràmica de la contribució de la UE a la governança cultural.

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El document presenta 17 propostes que afecten diferents àmbits: Impost sobre Societats, Comptabilitat i comptes anuals, Mecenatge, IVA, IBI, taxes i finançament. Així mateix, l’informe conté un apartat final, “Possibles línies de treball i reflexió”, on s’esbocen algunes línies de discussió a aprofundir en el futur i, entre d’altres, apunta la necessitat de debatre d'elements que permetin distingir una fiscalitat aplicable al sector no lucratiu distinta de la fiscalitat aplicable al sector comercial.

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

Comissió Europea. Xarxes de comunicacions, continguts i tecnologia

Estudi que analitza la situació del crowdfunding basat en l’equitat a Europa, s’hi examina la seva regulació a escala europea, nacional i internacional i la compara a la d’altres models de finançament. S’hi detallen les diverses variants de crowdfunding, les tendències del mercat, el seu potencial per a la R+D+I i s’estudien quins són les factors d’èxit per a les campanyes de micromecenatge, així com per a la seva interacció amb d’altres sectors del mercat financer.

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

Xavier Marcé | El Mundo (Ed. Catalunya), 3 de febrero de 2015

Conseguir una situación de estabilidad presupuestaria es la principal obsesión de cualquier alcalde y gastar estos recursos en programas que aseguren la máxima calidad de vida para los ciudadanos su principal objetivo. Parece lógico que sea así, aunque a veces la realidad se empeñe en complicarlo. En este contexto la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), pone en entredicho el papel de los municipios en relación al mantenimiento de un nivel mínimo de calidad de vida, limitando las competencias municipales hasta un punto critico.

David Márquez Martín de la Leona | eldiario.es

Las perspectivas que se ciñen sobre la financiación de las políticas públicas locales, y en particular sobre las culturales, abren una ventana de oportunidad de cambio.

En numerosos emplazamientos del Centro Cultural Conde Duque de Madrid puede leerse un viejo lema que perteneció a la Guardia Real hasta 1820 : Solvit Formidine Terras, que traducido al latín castellanizado daría "libera la tierra del terror" (en relación al Rey, se sobreentiende). Algún arquitecto tomó la decisión de conservar este lema, tan marcial, en las paredes del Cuartel del Conde Duque que con dinero del famoso plan Zapatero se remozó en el ya aparentemente lejano 2010. Y es que aquel plan hacía realidad el viejo emblema: el que venía a liberar la tierra del pánico. Ya han pasado algunos años y parece que estamos instalados en una larguísima y mutante crisis que nos va mostrando muchas caras y transformaciones. Una crisis que nos ha familiarizado con el temor y la angustia. 

L’aprovació i entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) el passat 31 de desembre ha introduït una nova ordenació  de les competències dels ens locals que afectarà, i de fet ja està afectant, a les activitats i serveis que fins ara venien prestant els ens locals. En aquest article analitzarem breument l’impacte que aquesta nova regulació té sobre les competències dels ajuntaments en matèria de cultura tant des de la perspectiva de l’statuo quo vigent com de la incidència que la nova regulació pugui tenir en un escenari futur. També seran objecte d’atenció les possibilitats que la pròpia normativa conté per poder fer una interpretació el més favorable possible al reconeixement als municipis d’un camp d’actuació propi i específic en matèria de gestió cultural. 

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.

1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?