Apunts

European Capitals of Culture and everyday cultural diversity

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals en els seus respectius processos de regeneració urbana i en les seves dinàmiques socials i artístiques. L’estudi pren com a punt de partida la implementació dels seus programes com a capitals europees de la cultura Liverpool 2008 i Marsella 2013. L’autora és Claire Bullen, investigadora del Research Institute for Cosmopolitan Cultures de la Universitat de Manchester, i amb aquest treball va guanyar el Cultural Policy Research Award 2010, una iniciativa de l’European Cultural Foundation (ECF) i el Riksbankens Jubileumsfond, i des del 2008 en col.laboració amb ENCATC, la xarxa europea de centres de formació en gestió cultural,  que distingeix els millors treballs de recerca aplicada comparativa i intercultural de joves investigadors.

Construint sinergies entre educació i cultura

Es tracta d’una iniciativa promoguda de forma conjunta per la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l'aprenentatge permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) organitzacions que comparteixen objectius en els àmbits de l’educació i la cultura, com ara l'ampliació de l'accés a la cultura i l'educació, fomentar la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

La Comissió Europea ha presentat la Comunicació 669 "Un nou concepte d’educació: invertir en competències  aconseguir millors resultats socioeconòmics"que estableix directrius de l’estratègia educativa als estats de la UE amb l’horitzó 2020. Amb aquesta Comunicació es presenta una oportunitat per aprofundir la relació entre educació i cultura,  destacant el paper fonamental de la cultura en l'ampliació de l'accés a l'educació permanent, i en particular per als grups més desfavorits.

Are Central Cities More Creative? Exploring the Locational Decisions of Creative Industries

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.

Tretze entitats catalanes participen en projectes del Programa Cultura

Tretze entitats catalanes participen en projectes del Programa Cultura

El passat 28 de febrer es va publicar el llistat de projectes aprovats del Programa Cultura (capítol 1.2.1 ) per a projectes de cooperació cultural, amb la participació de 13 entitats catalanes, de les quals 2 són líders i 11 són sòcies.

Aquest capítol del Programa Cultura va dirigit a cofinançar projectes de cooperació cultural entre diferents operadors europeus, amb una durada màxima de 2 anys, prestant especial atenció a la creativitat i a la innovació.

Les dues entitats catalanes seleccionades com a líders del projecte són el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el projecte "EUROPE CITY", i la Fundació Blanquerna amb el projecte "Religion in the Shaping of European Cultural Identity... llegeix +

Urban crisis : culture and the sustainability of cities

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.

Beyond price : value in culture, economics, and the arts

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

Territoris, cultures, polítiques (II)

Us heu preguntat mai: que en sé jo de la cultura danesa? O encara més,  i de la política cultural de Dinamarca? I com ho tenim amb Finlàndia, amb Àustria, i amb Flandes? Feu ara l'exercici al revés: que en saben de la cultura catalana? 

Enrique Banús: "La creativitat cultural és contagiosa"

Entrevista a Enrique Banús

Durada del vídeo: 05:31


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

La economía política del patrimonio cultural en el tiempo del desarrollo sostenible

Xavier Greffe | Wale’keru.  Revista de Investigación en Cultura y Desarrollo. núm. 2 (2012)

Este artículo analiza el valor del patrimonio como elemento del desarrollo sostenible; realiza un análisis doble de las diferentes lecturas o visiones del patrimonio y de la necesidad de una nueva visión en la sociedad contemporánea, y plantea la necesidad de orientar la gestión del patrimonio hacia los escenarios futuros en los que los cambios sociales van a generar nuevas perspectivas y necesidades.