Qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital. Però, com són aquestes persones que decideixen dedicar el seu temps a vagar per un espai expositiu o un monument? Per respondre aquesta pregunta l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) va presentar el passat mes de juny els resultats relatius als museus i centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017).


 

Imatge: MNAC


 

Observant l’observatori

L’òrgan que forma part de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) ha elaborat aquest informe a partir de les dades estadístiques que periòdicament recull el Departament de Cultura. L’estudi va en la línia dels objectius amb els quals va néixer l’observatori. Bàsicament, volia donar un cop de mà a l’administració i a les institucions museístiques responent les preguntes següents:

  • com són les persones que visiten els museus i les que no els visiten (pràctiques culturals)
  • quantes persones visiten els diversos espais expositius (freqüentació de públics)
  • com són, què fan i què opinen els visitants (coneixement dels públics)


 

Doncs bé, certament l’informe és una eina d’allò més útil per saber com són els catalans que van al museu. Com la majoria d’estudis basats en l’anàlisi estadística, els resultats de l’enquesta són un garbuix de percentatges que a voltes poden marejar. Per això us proposem un exercici una mica diferent: reinterpretar les dades a fi de dibuixar un retrat robot del visitant d’exposicions i monuments. Això sí, justificarem la descripció amb algun percentatge. Podeu consultar totes les dades al document adjunt que trobareu al final del text. Abans però, hem de citar el gran titular: “El 49,4% de la població de Catalunya de 14 anys i més declara el 2017 haver visitat exposicions, museus, monuments o galeries d’art durant l’últim any” (p. 94). Ara sí, posem mà a l’obra.


 

Imatge: Creative Bloq


 

Retrat d’un visitant de museus

(si no s’especifica, entre parèntesi indiquem la taxa de participació)

  • És un home (l’enquesta ha detectat un canvi de tendència: si al 2016 hi havia més homes, enguany la taxa de participació d’elles és un 0,7% inferior);
  • És jove perquè està en una d’aquestes dues franges d’edat: 14-19 o 20-24 anys (59,8% i 55% respectivament);
  • Ha nascut a Catalunya (53,2%; resta de l’Estat espanyol, 37,3%; estranger, 46,2%);
  • El català és la seva llengua habitual (57,3%; castellà, 42,6%);
  • Viu en alguna de les capitals de província (Barcelona, 56,3%; altres capitals de província, 56,9%);
  • estudis universitaris (és clar, si té menys de 18 anys és difícil; si més no, la taxa de participació de qui té formació universitària és del 68%);
  • La seva mare té una titulació universitària (71,3%);
  • És estudiant (62,3%; treballadors, 52,8%; aturats 41,1%, jubilats i incapacitats, 38,9%);
  • A casa seva tenen una bona renda familiar disponible (com més alta, la taxa de participació és major);
  • Segurament ha estudiat dibuix o pintura o bé té formació en fotografia i vídeo;
  • Utilitza Internet habitualment (el 93,9% dels visitants a museus s’han connectat en els últims 30 dies) i és actiu a les xarxes socials;
  • Llegeix el diari i escolta la ràdio;
  • A part de passar l’estona al museu, també dedica temps a llegir, anar al cinema, a concerts o al teatre;
  • Al municipi on resideix hi ha algun museu (47,1%);
  • L’últim museu que va trepitjar era a Catalunya (61% dels enquestats);
  • Va al museu al cap de setmana o als dies festius (48,4% dels enquestats);
  • Finalment, acostuma a visitar museus de temàtica artística (42,2% de les persones que van a museus).

En definitiva, ja podem dir que sabem una mica millor qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya.


 

Imatge: Sant Cugat Informa


 

Reflexió final

Abans d’acabar, una pinzellada sobre els no-visitants. Els enquestats van declarar que el principal motiu per no visitar un museu o per no fer-ho amb més freqüència és la manca de temps i les responsabilitats (43,9%). Fins aquí, és comprensible. El més preocupant és el segon motiu: la manca d’interès (34,2%). Fa poc en parlava Maria Palau en un article. El preu de l’entrada només és una barrera per un 25,3% de la població. Això prova dues coses: 1) les polítiques de gratuïtat no són la panacea universal; 2) si a bona part dels catalans no els interessen els museus, alguna cosa estem fent malament. La panacea aquí sí que existeix i es diu educació. Per això les jornades d’Interacció d’enguany versaran precisament sobre la relació entre la cultura i l’educació. En parlem més a l’octubre.


 

Per a més informació, podeu consultar el document:

PDF:   Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017: Museus i centres expositius

HTML: Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017: Museus i centres expositius


 

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris