Una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura?

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

Així com altres polítiques públiques tenen processos d’avaluació clarament establerts, l’anàlisi de les experiències culturals en aquests termes encara no s’ha acabat de resoldre. Ara bé, els darrers anys han aparegut diversos estudis i metodologies que tenen per objectiu analitzar les repercussions de l’acció cultural, ja sigui limitant-se als seus efectes en l’economia, o buscant també copsar els impactes de la cultura en termes socials i pròpiament culturals.

Amb el treball 'Els impactes de la cultura: Metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals', el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) vol contribuir a aquest diàleg amb una proposta que, més que aportar una nova metodologia, proposa un acostament ampli i multi-criteri basat en els principals models i metodologies existents.

L’objectiu és conèixer i saber explicar de la manera més precisa possible com els esdeveniments culturals afecten el desenvolupament de les persones i les societats. Quins són els seus efectes en la qualitat de vida de les persones, en els seus coneixements, en la creativitat, la capacitat d’innovació o la salut, i, també, en una dimensió més col·lectiva, la cohesió social, la identitat cultural, el reconeixement a l’exterior, la transformació urbanística, el medi ambient i la sostenibilitat, etc.

La metodologia s’ha fet en estreta col·laboració amb Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya i ha comptat amb l’assessorament d’un grup d’experts pluridisciplinar [1] que ha acompanyat el desenvolupament del projecte i ha participat en les tasques d’assessorament, revisió i avaluació de les propostes presentades per l’equip de treball.  La fase inicial del treball comprèn en un exercici acurat d’identificació i anàlisi de les contribucions més destacades - nacionals i internacionals- en l’estudi dels impactes de la cultura. Partint d’aquí, es configura una proposta que pren, de cadascuna d’aquestes contribucions, allò que ha donat més bon resultat i que es considera aplicable a la realitat local de Catalunya. Addicionalment, s’identifiquen les eines de recollida i anàlisi de dades existents, per tal que l’eina resultant sigui aplicable pels ens locals.

El resultat d’aquest procés és un document que inclou la diagnosi inicial dels models d’anàlisi dels impactes de la cultura existents, i una proposta metodològica que s’estructura en els quatre eixos que es mostren a la següent figura:
 


 

Bloc 1. Identificació: Inclou la definició de l’activitat o esdeveniment cultural que s’analitzarà, els participants, els organitzadors o promotors i altres persones involucrades (stakeholders), així com l’àrea d’influència.

Bloc 2. Anàlisi de l’impacte per dimensions: El segon bloc conforma el nucli de l’anàlisi i es divideix en cinc dimensions corresponents a les diverses vessants dels impactes d’esdeveniments culturals: dimensió social, dimensió cultural, dimensió  mediambiental i de la salut, dimensió econòmica, i dimensió de governança, organització i comunicació.

Bloc 3. Recursos i serveis associats: Aquest bloc recull informació relativa als recursos culturals, educatius i turístics vinculats a l’esdeveniment que s’analitza, així com als aforaments, la comunicació específica de l’esdeveniment i el reforç d’altres serveis col·lectius amb motiu del mateix.

Bloc 4. Informació de context: Comprèn dades relacionades amb el territori on s’ubica l’esdeveniment analitzat, demografia i població, economia, recursos culturals, educatius i turístics i altres serveis col·lectius.

 

S’han definit, per a cadascun dels eixos, un conjunt acotat d’indicadors que es classifiquen en nuclears i complementaris. Els continguts o indicadors que es consideren nuclears seran compartits per a tots els esdeveniments analitzats amb aquesta metodologia, i s’han triat atenent a criteris de factibilitat (cost) i comparabilitat. Els continguts de caràcter complementari, en canvi, es triaran de manera específica per cada cas d’anàlisi, atenent als interessos dels participants i organitzadors (stakeholders), i a les singularitats de l’esdeveniment.

Per tal d’evitar un nombre molt elevat d’indicadors que dificultés l’aplicació real de la metodologia, o caure en el parany d’intentar mesurar allò que no és mesurable -o que ho és molt difícilment- com ara  certs aspectes de la dimensió col·lectiva de la cultura o dels seus efectes més emocionals, s'opta per ajustar-se, en tots els moments del procés, als criteris de factibilitat, comparabilitat, consistència i sostenibilitat.

Així doncs, el CERC, com a prescriptor de nous anàlisis i estratègies per la innovació en matèria de polítiques culturals, ofereix amb aquesta metodologia un instrument que ha de permetre sistematitzar la recollida de dades per transformar la informació en coneixement i el coneixement en millores i en innovació. És una eina que, de fet, resta oberta a revisions i millores a partir de la seva aplicació en casos concrets, així com adaptacions de les metodologies de captura i gestió de dades als avenços en aquest àmbit.

 

Podeu descarregar-vos el document complet o bé sol·licitar una còpia en paper a la llibreria de la Diputació de Barcelona.
 

PDF   Els impactes de la cultura: Metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals


 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris
 

[1] Els professionals que han conformat el Grup Expert Assessor són Alba Colombo, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (polítiques culturals, gestió cultural i economia de la cultura); Ariadna Gil-Juárez, professora de la Universitat Rovira i Virgili (psicologia social, identitat i comportament del consumidor);  Andreas Kaltenbrunner, professor de la Universitat Pompeu Fabra i director de Data Analitycs a NTENT (xarxes socials,  comportaments socials i sociologia computacional); Adriana Partal, coordinadora de projectes a la Biennal de Pensament «Ciutat Oberta i la Biennal Ciutat i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona (polítiques culturals, desenvolupament sostenible; Jordi Pascual, coordinador de l’Agenda 21 de la Cultura, i professor de Gestió cultural i polítiques culturals a la UOC, i Xavier Roigé, professor Universitat de Barcelona i Degà de la Facultat de Geografia i Història (antropologia, etnologia i patrimoni cultural).