Els meus millors consells, de Clara Saperas


Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:
 
Soc la Clara Saperas, diplomada en educació social, llicenciada en pedagogia, tinc unes humanitats a mitges (que espero acabar quan em jubili, o quan els meus fills marxin de casa),  i també vaig fer un postgrau de prescripció lectora.

Treballo professionalment en el sector cultural des dels 20 i pocs, tot i que des de molt abans he estat vinculada a iniciatives culturals i artístiques.

Aquest 2023 ha fet deu anys que vaig fundar Tramoia Produccions Culturals. Tramoia (que vol dir Embolics tramats amb enginy) és una entitat de serveis culturals que treballa sobretot en l'àmbit de la literatura, el foment de la lectura i la divulgació del patrimoni literari contemporani. En els darrers anys ens hem especialitzat i destacat també en projectes de mediació, hàbits culturals i creació de públics, especialment jove.

Tramoia és la plataforma des d’on portar a terme els projectes que em venen de gust i apropar-me i treballar amb persones i col·lectius que m’interessen. Al llarg d’aquests deu anys hem fet moltes coses i hem generat una xarxa de còmplices molt extensa.

Ara mateix a Tramoia som 7 persones que tirem endavant molts projectes diferents, alguns d’aquests propis, que són el nostre motor o amb els que ens ho passem bé. Intentem investigar formats innovadors i vincular disciplines artístiques, llenguatges creatius i àrees de pensament, per tal d’arribar a públics diversos, i proposar experiències que permetin viure el fet cultural.
 
 

Escolto:

Sempre he escoltat molta música i molt variada. Amb certa necessitat d’estar al dia i renovar constantment les propostes. D’un temps ençà, això ha canviat molt (potser per una certa sensació de saturació?) i tinc més necessitat de silenci. Tot i així, diré noms. De la pandèmia cap aquí reconec que m’ho passo molt bé amb la Ludwig Band. Jo que ja tinc un deix una mica folk, això m’ha transportat a totes les hores de Dylan i Riba que em vaig menjar de petita! L’Anna Andreu m’acompanya fortament des de ja fa força temps (l’escolto en bucle), i també l’Aldous Harding o Big Thief.

M’agrada i m’inspira la recopilació que fan des d’Ultra Local Records, un lloc fantàstic on perdre’s hores i hores al Poblenou.

Pel que fa a ràdio/podcasts, hauria d’escombrar cap a casa i dir que tothom escolti el Domini Màgic, el podcast que hem fet els darrers dos anys des de Tramoia amb l’escriptora Anna Ballbona, i que s’ha convertit en un repositori brutal dels autors i autores vius de la literatura catalana més eclèctica.

Darrerament estic bastant al cas del podcast que ha començat a fer la Paula Carreras, de GentdeMerda. Plaers de ma vida.

A la “ràdio de veritat”, soc incondicional de la Montse Virgili amb les Dones i els dies (ja m’encantava quan feia el Cabaret elèctric amb la Txell Bonet) i d’en David Guzman amb els seus dos programes literaris: Ciutat Maragda i L’irradiador.
 
 

Llegeixo:

Els darrers mesos he llegit a l’Anna Pazos, l’Eider Rodriguez, la Sara Mesa, etc. M’ha agradat molt el darrer poemari de la Gemma Casamajó. I pel que fa a l’assaig, he llegit a la Vanesa Freixa amb el seu Ruralisme. La lluita per una vida millor, o la Rosa Cerarols amb L’Altre món rural.

No ho faig expressament, però tinc certa necessitat de deixar una mica enrere (o en guaret per un temps) la mirada masculina de l’estar i explicar el món, també amb els llibres. Una altra manera de llegir, no menys profunda, però si una mica més relaxada, és la del còmic o la novel·la gràfica. Aquest darrer any he llegit llibres preciosos, o simplement divertits, com per exemple els de les autores Ulli Lust, Liv Strómvquist o Keum Suk Gendry-Kim.

A la pila de llibres per atacar properament hi tinc a l’Annie Ernaux, l’Andrea Abreu i el Cliff Clarmant.
 
 

Algú que trobo molt interessant: 

Una persona a la que admiro és  la Júlia Viejobueno, una noia que voreja els 30 anys del Priorat. La Júlia va estudiar estudis literaris però va decidir dedicar-se a cuidar el tros de la seva família, i fa de pagesa en un racó preciós del poble de La Figuera. També la podeu llegir (i veure les seves fotos) a LaDirecta.
 
 

Seguiu aquestes organitzacions: 

Ara mateix m’interessen molt els projectes o iniciatives que intenten tirar endavant allunyats de la centralitat urbana, és a dir des de la perifèria cultural (i rural). M’interessa tot allò que està arrelat a un territori i l’integra a l’hora de desenvolupar-se. I quan parlo de territori ho faig en sentit ampli. Alguns dels molts exemples en són la Llibreria Naturallibres d’Alins (de l’Alt Pirineu), la residència-espai de creació Suralita, que porten la Joana Gomila i la Laia Vallès a Mallorca, el cicle de música 66 Butaques de Figueres, i/o tot el que passa al Berguedà, al Moianès, a les Terres de l’Ebre o a Les Garrigues. Em sento com a casa amb totes aquelles propostes que ens ajuden a recuperar el sentit real de la cultura i les arts, allunyades de la concepció més materialista i acumulativa del fet o l’experiència cultural (és a dir, de la indústria).
 
 

Això em manté desperta a la nit: 

Em preocupa bastant l’actual context d’emergència climàtica, i com progressivament ens hem anat allunyant i distanciant del nostre entorn natural. Tenim pressa per mirar de revertir la situació, i penso que l’hauríem d’abordar de forma urgent i transversal, també des del sector cultural. M’inquieta, doncs, trobar maneres d’integrar aquest relat (i també les praxis i alternatives) en els projectes culturals i artístics, i ara tinc bastant la dèria posada en això. Estic convençuda que el context cultural és un marc d’oportunitats, un bon laboratori per generar nous imaginaris i noves metodologies.
 
 

Articles Interacció. Indispensable! 

Interacció sempre ha estat un bon lloc al que recórrer per llegir i reflexionar sobre les polítiques culturals i els temes amb els que aquestes s’imbrinquen. Darrerament, i en consonància amb el que comentava, he estat llegint força articles de l’arxiu de Cultura i ruralitat.

       


 


 

_____________________________________________________________________