Els meus millors consells, de Clara Saperas

Aquest mes ens acompanya Clara Saperas [2], membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta [3]', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:
 
Soc la Clara Saperas, diplomada en educació social, llicenciada en pedagogia, tinc unes humanitats a mitges (que espero acabar quan em jubili, o quan els meus fills marxin de casa),  i també vaig fer un postgrau de prescripció lectora.

Treballo professionalment en el sector cultural des dels 20 i pocs, tot i que des de molt abans he estat vinculada a iniciatives culturals i artístiques.

Aquest 2023 ha fet deu anys que vaig fundar Tramoia Produccions Culturals [4]. Tramoia (que vol dir Embolics tramats amb enginy) és una entitat de serveis culturals que treballa sobretot en l'àmbit de la literatura, el foment de la lectura i la divulgació del patrimoni literari contemporani. En els darrers anys ens hem especialitzat i destacat també en projectes de mediació, hàbits culturals i creació de públics, especialment jove.

Tramoia és la plataforma des d’on portar a terme els projectes que em venen de gust i apropar-me i treballar amb persones i col·lectius que m’interessen. Al llarg d’aquests deu anys hem fet moltes coses i hem generat una xarxa de còmplices molt extensa.

Ara mateix a Tramoia som 7 persones que tirem endavant molts projectes diferents, alguns d’aquests propis, que són el nostre motor o amb els que ens ho passem bé. Intentem investigar formats innovadors i vincular disciplines artístiques, llenguatges creatius i àrees de pensament, per tal d’arribar a públics diversos, i proposar experiències que permetin viure el fet cultural.
 
 

Escolto:

Sempre he escoltat molta música i molt variada. Amb certa necessitat d’estar al dia i renovar constantment les propostes. D’un temps ençà, això ha canviat molt (potser per una certa sensació de saturació?) i tinc més necessitat de silenci. Tot i així, diré noms. De la pandèmia cap aquí reconec que m’ho passo molt bé amb la Ludwig Band. Jo que ja tinc un deix una mica folk, això m’ha transportat a totes les hores de Dylan i Riba que em vaig menjar de petita! L’Anna Andreu m’acompanya fortament des de ja fa força temps (l’escolto en bucle), i també l’Aldous Harding o Big Thief.

M’agrada i m’inspira la recopilació que fan des d’Ultra Local Records [5], un lloc fantàstic on perdre’s hores i hores al Poblenou.

Pel que fa a ràdio/podcasts, hauria d’escombrar cap a casa i dir que tothom escolti el Domini Màgic [6], el podcast que hem fet els darrers dos anys des de Tramoia amb l’escriptora Anna Ballbona, i que s’ha convertit en un repositori brutal dels autors i autores vius de la literatura catalana més eclèctica.

Darrerament estic bastant al cas del podcast que ha començat a fer la Paula Carreras, de GentdeMerda [7]. Plaers de ma vida.

A la “ràdio de veritat”, soc incondicional de la Montse Virgili amb les Dones i els dies [8] (ja m’encantava quan feia el Cabaret elèctric [9] amb la Txell Bonet) i d’en David Guzman amb els seus dos programes literaris: Ciutat Maragda [10] i L’irradiador [11].
 
 

Llegeixo:

Els darrers mesos he llegit a l’Anna Pazos, l’Eider Rodriguez, la Sara Mesa, etc. M’ha agradat molt el darrer poemari de la Gemma Casamajó. I pel que fa a l’assaig, he llegit a la Vanesa Freixa amb el seu Ruralisme. La lluita per una vida millor [12], o la Rosa Cerarols amb L’Altre món rural [13].

No ho faig expressament, però tinc certa necessitat de deixar una mica enrere (o en guaret per un temps) la mirada masculina de l’estar i explicar el món, també amb els llibres. Una altra manera de llegir, no menys profunda, però si una mica més relaxada, és la del còmic o la novel·la gràfica. Aquest darrer any he llegit llibres preciosos, o simplement divertits, com per exemple els de les autores Ulli Lust, Liv Strómvquist o Keum Suk Gendry-Kim.

A la pila de llibres per atacar properament hi tinc a l’Annie Ernaux, l’Andrea Abreu i el Cliff Clarmant.
 
 

Algú que trobo molt interessant: 

Una persona a la que admiro és  la Júlia Viejobueno [14], una noia que voreja els 30 anys del Priorat. La Júlia va estudiar estudis literaris però va decidir dedicar-se a cuidar el tros de la seva família, i fa de pagesa en un racó preciós del poble de La Figuera. També la podeu llegir (i veure les seves fotos) a LaDirecta [14].
 
 

Seguiu aquestes organitzacions: 

Ara mateix m’interessen molt els projectes o iniciatives que intenten tirar endavant allunyats de la centralitat urbana, és a dir des de la perifèria cultural (i rural). M’interessa tot allò que està arrelat a un territori i l’integra a l’hora de desenvolupar-se. I quan parlo de territori ho faig en sentit ampli. Alguns dels molts exemples en són la Llibreria Naturallibres [15] d’Alins (de l’Alt Pirineu), la residència-espai de creació Suralita [16], que porten la Joana Gomila i la Laia Vallès a Mallorca, el cicle de música 66 Butaques [17] de Figueres, i/o tot el que passa al Berguedà, al Moianès, a les Terres de l’Ebre o a Les Garrigues. Em sento com a casa amb totes aquelles propostes que ens ajuden a recuperar el sentit real de la cultura i les arts, allunyades de la concepció més materialista i acumulativa del fet o l’experiència cultural (és a dir, de la indústria).
 
 

Això em manté desperta a la nit: 

Em preocupa bastant l’actual context d’emergència climàtica, i com progressivament ens hem anat allunyant i distanciant del nostre entorn natural. Tenim pressa per mirar de revertir la situació, i penso que l’hauríem d’abordar de forma urgent i transversal, també des del sector cultural. M’inquieta, doncs, trobar maneres d’integrar aquest relat (i també les praxis i alternatives) en els projectes culturals i artístics, i ara tinc bastant la dèria posada en això. Estic convençuda que el context cultural és un marc d’oportunitats, un bon laboratori per generar nous imaginaris i noves metodologies.
 
 

Articles Interacció. Indispensable! 

Interacció sempre ha estat un bon lloc al que recórrer per llegir i reflexionar sobre les polítiques culturals i els temes amb els que aquestes s’imbrinquen. Darrerament, i en consonància amb el que comentava, he estat llegint força articles de l’arxiu de Cultura i ruralitat [18].

_____________________________________________________________________