consum

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2014

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit s’adrecen a més de 2,6 milions de persones de la província de Barcelona (el 67,6% del total), un 8,2% més que al 2013 d’ens locals participants (66 en total), tot i que encara és un 40% inferior a la de 2009, l’any amb una participació més elevada.

Ha disminuït la participació cultural a Europa?

David Stevenson, Gitte Balling i Nanna Kann-Rasmussen | International Journal of Cultural Policy

Els autors van més enllà de l’afirmació que poden aportar les dades del darrer Eurobaròmetre en matèria de participació i de la disminució que sembla acusar a tota Europa i presenten en aquest document de treball el problema generalitzat que pateixen tots els territoris europeus en quant a representació (de la participació) i les tensions que es generen al voltant de la relació que hi ha entre el discurs institucional dominant dels governs, la seva política de subsidis estatals a organitzacions culturals i en la forma en com es recullen les dades de participació.

Els hàbits musicals a Catalunya

Sergi Mosteiro, Isabel López | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Més de tres quartes parts de la població catalana escolta música de manera habitual però no tothom té els mateixos gustos musicals, l’escolta a través dels mateixos mitjans ni en el mateix format. El gènere musical més escoltat per la població catalana és el pop-rock (66,7 %), amb un perfil de seguidors heterogeni. Pel que fa a la resta de gustos musicals, es troba un patró més definit, com la música melòdica i de cantautor, on la població que l’escolta són majoritàriament dones nascudes en la dècada dels 50. El grup que més s’adapta a altres estils però, són els que escolten música clàssica,  segons dades proporcionades per les dues onades de ‘l’Enquesta de participació cultural 2013 i 2014’ realitzada pel Departament de Cultura.  

Valor cultural i desigualtat

Dave O’Brien, Kate Oakley | Arts and Humanities Research Council (AHRC)

 Aquest informe és una revisió crítica de la literatura acadèmica que investiga la relació entre valor cultural i desigualtat. I ho fa des de dos punts de vista: el de la producció i el del consum. Els autors de l’informe argumenten que aquestes dues activitats són essencials per entendre aquesta relació entre cultura i desigualtat social malgrat que tradicionalment s’hagin considerat de manera separada tant en la recerca acadèmica com en la política pública. La revisió es concentra en aspectes relatius a la raça, la classe social o el gènere, que són els enfocament des dels quals s’ha estudiat més la desigualtat, tot i que també contempla qüestions relacionades amb la discapacitat, la sexualitat i la desigualtat geogràfica.

Enquesta Òmnibus 2015, sobre el consum i la participació cultural a Catalunya

Xavier Redondo, Mireia Buenaventura | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El català ha crescut com a llengua de consum de llibres, cinema i teatre. Segons dades de l'enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereix la llengua catalana a l'hora de llegir llibres, xifra que suposa 3,8 punts percentuals més que a la darrera onada de l'any passat. També ha augmentat el consum de llibres en castellà, que enguany és del 42,6%, que són 3,9 punts més que l'edició passada.

Handbook of the economics of art and culture

Victor A. Ginsburgh, David Throsby | Elsevier

Manual que proporciona una panoràmica de l’evolució i desenvolupament d’aquesta disciplina durant els últims anys. L’obra recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, contribucions que informen de la recerca més innovadora en economia de la cultura i que, a la vegada, evidencien l’equilibri existent entre les investigacions que analitzen aspectes tradicionals de l’economia com són la producció, distribució i consum de béns i productes culturals, d’una banda, i aquelles investigacions més innovadores que abasten un ventall molt més ampli d’aspectes i qüestions relacionades amb altres disciplines com la psicologia, l’estètica, l’art, la filosofia, els estudis literaris, el dret, la sociologia o l’antropologia. El volum s’agrupa en cinc gran apartats: Valor i avaluació de la cultura; Consum i demanda cultural; Indústries culturals i creatives; Diversitat cultural; i Altres qüestions més àmplies.

Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Onades I-II i III, 2014

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Contra el ciberutopismo

Joaquim Rius-Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 153-178.

Resumen: La cultura ha dejado de ser la esfera social que iluminaba la modernidad. A pesar de su mayor centralidad social y económica propia de la sociedad postfordista, las transformaciones económicas y tecnológicas de los últimos años están cuestionando su propia existencia como esfera autónoma. En este contexto, el discurso ciberutopismo hace una lectura totalmente positiva de estas transformaciones como un empoderamiento del consumidor o del surgimientos de nuevas cadenas de cooperación creativa.

Un teatro que haga menos teatro (de si mismo)

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

La estetización del mundo

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre