consum

La civilación del espectáculo / Mario Vargas Llosa

La inmensa mayoría del género humano no practica, consume ni produce hoy otra forma de cultura que aquella, que antes, era considerada por los sectores culturales, de manera despectiva, mero pasatiempo popular, sin parentesco alguno con las actividades intelectuales, artísticas y literarias que constituían la cultura. Ésta ya murió, aunque sobreviva en pequeños nichos sociales, sin influencia alguna sobre el mainstream.» ( ) "La cultura es divertida y lo que no es divertido no es cultura» p. 30-31

La Civilització urbana europea en un món virtual

La civilització urbana europea en un món virtual’ recull la conferència que Peter Hall va celebrar al 2008 al CCCB, en el marc del lliurament del 5è Premi Europa de l’Espai Púbic Urbà. El text ens parla de la diferència entre una ciutat de consum cultural i una ciutat veritablement creativa, una ciutat de producció cultural, la qual no es pot assolir d’un dia a l’altre.

Peter Hall catedràtic d’urbanisme a la Bartlett School of Architecture and Planning, University College London. És un dels teòrics urbans més reconeguts arreu del món. El seu llibre ‘Cities in Civilisation’ (1999) és una obra de referència en el camp de l’urbanisme. Ha estat assessor especial de planificació estratègica en successius governs dels Regne Unit i ha obtingut doctorats honorífics de diverses universitats d’Anglaterra, Suècia i el Canadà.

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

Le Grand dégoût culturel

Alain Brossat, professor de filosofia a la Université Paris VIII – Saint Denis, fundada després del Maig del 68, presenta en aquest assaig ('La Gran fartanera cultural') una visió inconformista davant la omnipresència de la cultura avui en dia i de la unanimitat sobre aquesta hegemonia. L’autor considera que la democràcia cultural ha suplantat la democràcia política, derrotada la segona per les forces i les lleis del mercat que ha trobat en els productes i consums culturals un mecanisme de consens i unanimitat d’aquest nou règim de govern. Mentre que la democràcia representativa moderna reposa sobre la institucionalització del conflicte i, per tant, sobre el reconeixement del seu caràcter primer i irreductible, la democràcia cultural nega el conflicte com a fonament mateix de la política i substitueix el conflicte per la coexistència pacífica de les diferències i l'imperi del gust individual.

Convergence culture: la cultura de la convergencia de los medios de comunicación

Henry Jenkins, fundador i director del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en aquesta publicació documenta els processos de canvi mediàtics que s’està donant arreu del món. Les seves observacions i reflexions volen ser una modesta contribució en el procés d’enteniment de la transformació en curs. I l’autor considera de vital importància conèixer els canvis que estan succeint doncs considera que si la gent no coneix els debats actuals que s’estan produint, serà escassa o nul·la la seva contribució a les decisions que transformaran de manera radical la seva relació amb els mitjans de comunicació.

La Cultura digital, un paradigma convergente donde se unen la tecnología y la cultura

'De la digitalització de la cultura a la cultura digital' és el títol del dossier monogràfic del darrer número de la revista electrònica 'Digithum'. A través de l’anàlisi multidisciplinar elaborada per investigadors i especialistes d’arreu, el dossier ofereix una panoràmica del què s’entén per cultura digital, així com dels aspectes associats als efectes de les noves tecnologies digitals en l’àmbit de la cultura.

Atenent aquesta visió, l’article d’Aleksandra Uzelac, amb el qual es conclou el dossier, reflexiona sobre alguns dels reptes que representa per al sector cultural la convergència entre cultura i tecnologia en la sí de la societat, les oportunitats que aporta i la necessitat de trobar les línies idònies per aprofitar el seu potencial. 

Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad

El professor de sociologia i antropologia de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya, ha publicat 'Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad', on a partir d'un treball exhaustiu amb les enquestes i estadístiques culturals elaborades per institucions públiques i privades d'ençà als anys 60 del segle XX fins a l'actualitat fa un seguiment de l'evolució dels consums i pràctiques culturals a l'Estat espanyol, donant una atenció especial a les trajectòries lligades a la lectura i l'audició musical.

Blogs, wikipedia, Second life, and beyond: from production to produsage

Bruns Axel, professor associat de la Facultat d'Indústries Creatives a la Queensland University of Technology de Brisbane (Australia) i investigador en Cap de l’ARC Centre of Excellence for Creative Industries and Innovation (CCi), aposta en aquest llibre per un canvi de paradigma i terminologies per descriure els nous processos emergents en l’era de la informació.

El terme producció tal i com s’entenia des de l’era industrial ja no funciona. L'actual revolució de les comunicacions digitals ha obert un nou camí pel desenvolupament de la cultura participativa en línia.

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).