consum

Què significa habitar un món interconnectat on cada cop és més difícil ser-ne estranger?

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Estadístiques culturals de Catalunya 2016: podem fer una crida a l'optimisme?

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2014, unes dades que no deixen de confirmar l’estat d’emergència permanent en el qual s’ha instaurat el sector cultural a Catalunya. Tot i que alguns indicadors apunten a un incipient canvi de tendència i en certs aspectes, les dades comencen a estabilitzar-se i remuntar lleugerament, però el panorama continua sent devastador: lleugera recuperació en els pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2015

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’edició de 2015 segueix la línia analítica d’edicions anteriors, tot incorporant noves qüestions que permeten analitzar la transformació de la societat catalana des d’una perspectiva cultural i dimensionar la participació cultural dins l’estil de vida dels ciutadans. En aquest sentit: el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals.

Xarxes digitals, xarxes ciutadanes

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Virtuts i virtualitats en el món digital

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Noves fronteres entre espais físics i virtuals

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Jordi Colomer. New Game


<img data-cke-saved-src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" '="" width="420" height="316" alt="Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat">
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Cultura i joves

Antoni Laporte i Joaquina Bobes | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Repte digital. El territori virtual s’ha de pensar des de la mirada de l’accés universal a la cultura, de la connexió i la presència en l’esfera internacional de noves modalitats d’economia i de creació.

L’article elabora la seva reflexió al voltant de l’impacte i eclosió de noves tecnologies en la societat actual i com els efectes conjunturals de la crisi econòmica dominant, han modificat les pràctiques i els hàbits de consum cultural, sobretot atenent els efectes que ha tingut sobre la població més jove i la incidència del factor migratori en aquest grup d’edat.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2015

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l''Anuari d'Estadístiques Culturals 2015' que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a 26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

Apunts sobre la virtualitat de la cultura

“El públic s’ha d’entendre com a matèria primera”, afirmava recentment Carles Guerra, nou director de la Fundació Tàpies. I afegia: “La producció d’idees és col·lectiva i (la institució) s’ha d’entendre com un plató, com una oportunitat de produir quelcom amb el públic”. En termes semblants s’expressava Ferran Barenblit, nou responsable del MACBA: “Pensar en la institució cultural com a generadora de productes per a consumidors és donar-nos per perduts (...). El ciutadà vindrà si se sent emocionalment lligat amb la institució. (Cal) crear microcomunitats. Si parles a tothom, no parles a ningú. Has de parlar a cada persona que entra i crear relacions afectives”.