consum

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Tuit de la setmana

@XavierFina

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2013

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit l’any 2013 s’han adreçat a més de 2,5 milions de persones de la província de Barcelona (el 66% del total), tot i que s’han reduït un 28% la participació dels ens locals (61 en total).

Estadístiques culturals de Catalunya 2014: La magnitud de la tragèdia

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades dels anys 2011, 2012 o 2013, unes dades que confirmen  la gran ensulsiada patida pel món de la cultura a Catalunya en aquest període, sense parangó des de la transició democràtica. Les dades dibuixen un panorama demolidor: retallada intensa dels pressupostos de les administracions publiques –prop del 30% entre 2009 i 2012; baixada del VAB -10% entre 2008 i 2011-; caiguda de l’ocupació –prop del 10% en termes intersectorials-; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals –prop del 35% entre 2007 i 2011-.

Anuari SGAE 2014 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

El Gasto en ocio y cultura en España 2014

EAE Business School

Informe on s’analitza la inversió en bens culturals i d’oci a Espanya, per Comunitat Autònoma i que inclou també una panoràmica de la situació d’aquest sector a les principals economies mundials. Segons l’estudi, l’any 2013 s’hi van invertir a Espanya 27.990 milions d’euros, un 7,38% menys que l’any anterior,  un 17% menys que el 2006 i un 24% menys que el 2007, any que va començar la crisi econòmica. També baixa la despesa mitjana per persona, que se situa en 607€ anuals i representa una caiguda del 7% respecte l’any anterior.

Per comunitat autònoma, les famílies de Navarra (1.896€), Madrid (1,861€), País Basc (1.745€), Catalunya (1.711€) i Cantàbria (1.600€) són les que més inverteixen de mitjana en oci i cultura. Entre 2006 i 2013 cap comunitat experimenta un increment de la despesa familiar en oci i cultura. Pel que fa a la despesa mitjana per persona, els navarresos (755€), madrilenys (735€), bascos (724€), catalans (684€) i asturians (672€) són els que més diners hi inverteixen.

Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Onades I-II, 2014

Cristina Azqueta | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals

Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d’enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l’oferta cultural i d’oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals.

En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l’actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l’hora d’anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació.

La Xarxa de Museus Locals supera el milió de visitants

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona van incrementar l’any 2013 un 3,8% el seu públic, sobrepassant per primera vegada la xifra del milió de visitants. Concretament, 1.029.637 persones van visitar al llarg de 2013 els museus de la XML, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adherits.

El públic de les exposicions temporals i els usuaris d’activitats són els segments que més han crescut en el darrer any, amb un 18,8% i un 24%, respectivament. Per la seva part, els visitants de l'exposició permanent va créixer un 1,7% en contraposició al públic escolar de les exposicions permanents, que ha mostrat un lleu retrocés —un 3,2% menys respecte a l’any anterior.

Gratuité dans les musées le premier dimanche du mois: résultats d'enquête sur la fréquentation et la composition du public

Isabelle Paindavoine | Fédération Wallonie-Bruxelles. Observatoire des politiques culturelles

Cette étude a été confiée à SONECOM et a permis d’interroger 1.446 visiteurs. Elle n’aurait pas pu être menée sans la collaboration des 36 musées participants.

La première partie de cette publication est consacrée au dispositif méthodologique qui a été mis en place. La prise en compte de la fréquentation et de la composition du public dominical implique deux types de questionnements ; l’un pour les musées (gratuits ou payants le premier dimanche du mois), à travers un questionnaire en ligne, et l’autre auprès des visiteurs, via des entretiens in situ en face à face.

El consumo cultural en España. Una aproximación al análisis de la estratificación social de los consumos culturales

Manuel Herrera-Usagre | Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales. Número 22 (julio-diciembre, 2011) 

Resumen : La Sociología ha acudido con frecuencia al estudio de las clases sociales y del estatus social para explicar las diferencias en los hábitos y las prácticas culturales. Con el presente artículo hemos pretendido acotar las características sociales que tienen mayor influencia sobre los hábitos de consumo cultural. Para ello, hemos utilizado el marco que nos proporciona el conjunto de teorías más importantes sobre la estratificación social en el consumo cultural, a saber: el argumento de la homología; el argumento de la individualización; y el argumento de la omnivoridad. Paralelamente, expondremos las dificultades metodológicas que plantean diferentes técnicas estadísticas con las que la tradición sociológica reciente ha estudiado la estratificación social del consumo cultural. Tras nuestros análisis hemos comprobado cómo los consumos culturales siguen presentando características de estratificación social en la sociedad española contemporánea.