consum

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2015 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior.

Malgrat la tímida recuperació que semblen experimentar per segon any consecutiu alguns dels indicadors, l’any 2015 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Durant el 2015 els espais escènics municipals han destinat 8,3 milions d'euros a la contractació d'espectacles professionals, un 12% més que l'any anterior. Com a símbol de la recuperació, ha augmentat per primer cop des de l'any 2010 el caixet, situant-se en 4.686 euros de mitjana.

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.  

Asociación Española de Videojuegos (AEVI)

La Asociación Española de Videojuegos (AEVI) ha hecho públicos los datos del sector en España relativos al año 2015. AEVI ha presentado el anuario de la industria en el que se refleja que el año pasado el consumo de videojuegos generó 1.083 millones de euros en nuestro país, un 8,7% más que en el año anterior. 

Servei de les Biblioteques de Generalitat de Catalunya | Carme Fenoll, Javier Nieto   Aquest estudi, coordinat per Carme Fenoll i Javier Nieto. es focalitza en aquesta població no-usuària, ja que identifica tant les persones que no han anat mai a una biblioteca pública com les que fa més d’un any que no hi van (suma d’ex-usuaris i persones no-usuàries). Les persones més grans són les que menys utilitzen la biblioteca pública (54% en el segment 50-64 anys i del 55% en els de 65 anys o més).

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2016-2019.

los principales resultados del estudio son los siguientes:

De les més de 12.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes de febrer.

Les 5 articles més llegits:

1. Tendencias culturales que ya están aquí (2016)

2. Nova política, vella cultura? Algunes propostes per obrir el debat cultural

3. Catàleg de pràctiques culturals i creatives d’èxit a ciutats i regions europees

4. Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

5. Cultura i desigualtat a través de la producció i consum culturals

Kate Oakleya i Dave O'Brien | Social Identities

Basant-se en el cas del Regne Unit, l’article analitza la relació entre producció i consum culturals i la reproducció de desigualtats socials que es generen. Tot prenent d’exemple l’educció superior, i a través de diversos estudi multidisciplinaris, el document esbossa com el consum cultural és un factor estructural determinant en la producció cultural: tant des del punt de vista de educatiu com en el sí de la pròpia força de treball.

Erik Schrijvers, Anne-Greet Keizer i Godfried Engbersen | Netherlands Scientific Council for Government Policy (WRR)

Escrit en clau holandesa però amb la voluntat de poder contribuir amb el seu discurs a altres regions, aquest informe busca amb la seva anàlisi aportar recomanacions al govern en la formulació de polítiques culturals, emfatitzant en els aspectes més rellevants que caldria posar sobre la taula per tal de revaloritzar els objectius de la política cultural.

La legitimitat de la política cultural ha estat un dels aspecte que més ha capficat als governs europeus en els darrers temps i la crisi econòmica ha accelerat el procés.