Polítiques i governança cultural

Aquest bloc aborda el disseny, l’organització i el funcionament de les polítiques culturals. Inclou la definició d’estratègies públiques, la governança de les institucions culturals, les condicions del treball cultural i els mecanismes econòmics que sostenen el sistema cultural. També tracta el paper dels equipaments i les institucions com a infraestructures que articulen l’acció cultural en el territori.

La política cultural no es decideix amb dades: es construeix amb idees


  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

Neix la Llançadora, una xarxa de dansa d'arrel formada per tres esbarts de la Catalunya Central

 
 ACN | 12 maig 2022
 

Tres esbarts de la Catalunya Central s'han unit per posar en marxa el projecte de la Llançadora per fomentar la creació conjunta d’espectacles i propostes educatives entorn del patrimoni.
 

Els esbarts Sant Jordi de Gironella, el Dansajove de Navàs i el Vila de Sallent, i els tres ajuntaments, han unit esforços per crear el projecte de la Llançadora, la Xarxa de dansa d'arrel de la Catalunya Central.

Els meus millors consells, de Laia Gargallo i Piracés


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals  de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, Laia Gargallo i Piracés, directora del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!
 
 

Accions culturals per avançar en la igualtat de gènere a les ciutats i territoris


  
La igualtat de gènere ha entrat amb força en el discurs de les polítiques públiques. Aquest text fa un pas més i planteja com es concreta en l’àmbit cultural. L’informe de CGLU no es limita a assenyalar desigualtats, proposa línies d’acció per transformar-les des dels governs locals

Governar la cultura des de la comunitat: límits i desplaçaments d’un nou paradigma


 
El gir cap a la gestió comunitària de la cultura no és una innovació puntual. És una resposta a una crisi de model que la pandèmia ha accelerat i fet visible. Els governs locals han començat a incorporar formes de governança que desplacen el centre de decisió, obrint-lo a comunitats, col·lectius i nous actors. Aquest moviment no és només institucional. És una reconfiguració del que entenem per cultura com a política pública.
  

Quin lloc ocupa la cultura en els fons Next Generation?


 

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

La distribució de les arts escèniques: reptes i propostes de futur


ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

Més enllà del relat creatiu

  
  
Les polítiques urbanes basades en la cultura han convertit moltes ciutats en laboratoris de marca, regeneració i competència internacional. Festivals globals, capitals culturals, districtes creatius o grans equipaments han ocupat el centre del debat durant dècades. L’article de Zafeirenia Brokalaki i Roberta Comunian proposa desplaçar la mirada cap a un altre lloc menys visible: la cultura quotidiana que apareix fora dels grans dispositius institucionals i que sovint només es fa perceptible en moments de crisi.

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

Mecenatge i autonomia cultural: els límits del finançament privat


  
La crisi financera de 2008 va tenir com a resposta de les administracions unes dràstiques retallades al finançament públic de la cultura, que la va deixar penjant d’un fil. Arran d’aquesta situació, el patrocini empresarial ha anat adquirint un rol cada vegada més important en les estructures dels grans equipaments culturals.