Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
El Pla de dinamització cultural de Sant Martí Sesgueioles no planteja una expansió ni una reorientació de la política cultural. Parteix d’una altra realitat: la necessitat de generar condicions mínimes perquè la cultura pugui existir com a sistema en un municipi petit i dispers.
Aquí trobareu les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem una selecció de les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori. En aquesta primera quinzena d'abril, repassem els fets més destacats.
Observem com els municipis segueixen apostant per la cultura com a motor de transformació social i territorial. Des de la consolidació de festivals i esdeveniments fins a les accions per preservar el patrimoni, la cultura continua sent un eix fonamental de la nostra comunitat. Esperem que aquesta informació sigui útil i contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
Amb la primavera arriba l’abril, el mes de Sant Jordi, de la lectura i del coneixement. I quina il·lusió ens fa que ens acompanyin les recomanacions de l'Ingrid Guardiola, realitzadora, productora i assagista cultural, per a festejar aquesta data.
Esperem que en gaudim tant com n’hem gaudit nosaltres al llegir-los!
Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural.
Aquí recollim les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem un recull amb les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori.
En aquesta primera edició, repassem les notícies més destacats dels darrers quinze dies de març de 2025. Esperem que us sigui útil i interessant i que contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
Arriba el març i el 8 M amb els nostres millors consells, de la mà de Rosa Cerarols, geògrafa cultural.
Llicenciada en Geografia, Màster en Antropologia Visual i Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència en els graus d’Humanitats i Global Studies.
Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.
Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres.
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.
El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.
Una masia recuperada a l’Alt Penedès es converteix en espai de creació. Més enllà del relat inspirador, el projecte posa sobre la taula el paper de la cultura en els territoris rurals i les seves condicions de sosteniment.
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
