participació i accés a la cultura

  
  
El context de marcades transformacions socials i econòmiques es tradueix en profundes desigualtats entre persones, entre comunitats i entre territoris. Tot i que no s’acostuma a reconèixer, aquestes desigualtats tenen també una dimensió cultural. “Ens han parlat sempre d’equitat social i d’identitat cultural, però per nosaltres la clau és la inversa: equitat cultural i identitat social.” Aquestes són paraules de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona.

  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

  
Aquest article de María Victoria Sánchez Belando és especialment interessant perquè situa els centres cívics de Barcelona dins una transformació més àmplia del model de ciutat. La seva tesi és que l’evolució d’aquests equipaments no es pot entendre només com una història de descentralització cultural

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.

  
L’article analitza l’evolució recent de les llibreries a Catalunya en un període excepcional, marcat per l’impacte de la pandèmia entre 2020 i 2023. El punt de partida és clar: la crisi sanitària no només va alterar el funcionament del sector, sinó que va actuar com a accelerador de canvis latents, especialment en l’àmbit digital i en la relació amb la comunitat lectora.
  

  
El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento  a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”.

  
L’estudi de Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García i David Throsby per al Brighton Business School Centre for Research in Innovation Management examina com les retransmissions teatrals als cinemes poden ampliar públics i redefinir l’experiència escènica.

Aquest informe analitza el potencial de les retransmissions en directe d’obres teatrals a sales de cinema a partir del cas de dues produccions del National Theatre

  
L’ampliació de públics s’ha convertit en una prioritat recurrent en el discurs de les institucions culturals. The Road to Results no qüestiona aquesta prioritat, sinó la manera com sovint s’aborda: de forma intuïtiva, fragmentada o oportunista. El que proposa és un gir metodològic: tractar la relació amb els públics com un procés estratègic sostingut, basat en evidència i capaç d’implicar tota l’organització.