igualtat, diversitat i inclusió cultural

  
Una mirada a com els clubs de lectura fàcil no només faciliten l’accés a llibres, sinó que promouen la participació activa, la inclusió i la construcció de sentit compartit entre persones de diverses capacitats i contextos.
  

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’estudi d’avaluació dels Clubs de Lectura Fàcil

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

  
 “MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

  
Els debats sobre la situació de les dones al sector cultural viuen un moment d’intensa mobilització. La proximitat de la vaga feminista del 8 de març i l’emergència de noves xarxes professionals situen les desigualtats de gènere al centre de l’agenda pública. En aquest context, la jornada celebrada a la Universitat de Barcelona reuneix investigadores, gestores culturals i representants d’entitats per compartir diagnòstics, experiències i estratègies d’acció.

    
Els estereotips de gènere no apareixen a l’edat adulta. Es construeixen des de la infància i defineixen què es considera possible per a cada persona. La cultura hi té un paper central, sovint invisible.
  

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

  
Després de les festes de Nadal, moltes llars s'omplen de joguines noves. És un bon moment per aturar-se a pensar què transmeten aquests objectes més enllà de la diversió.

Jordi Baltà Portolés | Asia-Europe Foundation (ASEF)

Quines pràctiques s’estan desenvolupant en l’àmbit de la cultura i la discapacitat? Quines polítiques culturals i mesures legislatives s’han adoptat fins ara? Jordi Baltà Portolés mostra a «Culture and disability. Policies and practices in Asia and Europe» una selecció de projectes i programes en els 53 països que pertanyen a l’Asia-Europe Meeting (ASEM), una organització intergovernamental que des del 1996 promociona la cooperació i les bones pràctiques en diversos àmbits com ara l’econòmic i l’educatiu entre institucions asiàtiques i europees, i que compta amb un portal específic per a les arts i la cultura: ASEF culture360.

  
La tesi central de l'informe és que la participació cultural està fortament associada amb alguns dels principals atributs de les societats inclusives, especialment la confiança interpersonal, la tolerància i el respecte per la diversitat. L'argument no és que la cultura produeixi automàticament aquests valors, sinó que els països amb nivells més elevats de participació cultural tendeixen també a presentar nivells més elevats de cohesió social.

  
Hi ha desigualtats culturals que no es fan visibles en els equipaments ni en la programació, sinó molt abans. Aquest projecte ho posa en evidència: l’accés de les nenes a la tecnologia continua condicionat per factors socials i educatius que acaben determinant qui participa en la cultura digital. El vídeo planteja una idea simple i precisa alhora: sense experiències primerenques, no hi ha canvi estructural. Revisar-lo avui permet ampliar el focus de les polítiques culturals i situar una pregunta que sovint queda fora: en quin moment comença realment l’accés a la cultura.(n. de l'e., 2026)
  

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.