igualtat, diversitat i inclusió cultural

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

  
L’article planteja la incorporació de la perspectiva interseccional en la gestió dels equipaments culturals de proximitat com un desplaçament necessari en la manera d’entendre la desigualtat i la participació cultural. El punt de partida és la constatació que els models habituals de tractament de la diversitat resulten insuficients perquè tendeixen a fragmentar la realitat en categories aïllades. La interseccionalitat introdueix una mirada més complexa, basada en la idea que els eixos de discriminació no operen de manera independent sinó interrelacionada, generant experiències específiques que no poden ser reduïdes a una sola variable.
  

 www.ataec.com

Red Glocal Asociativa de Artistas, Culturas & Acciones Comunitarias/Climáticas

@ataeccom | https://ataec.wordpress.com/ | Podcast_Cultural Landscapes 
 
 

El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos humanos. Sin embargo, todas las culturas del mundo crean arte, y la forma que toma puede ser drásticamente diferente de una cultura a otra. Parece haber algo en el arte, algo estético que nos permite reconocer el arte como arte, independientemente de sus orígenes. Este concepto de estética universal juega un papel importante en la comprensión de la relación entre el arte occidental y el no occidental porque perpetúa las narrativas coloniales que borran el ingenio de los pueblos indígenas1.

 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

• Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants