Apunts

Dret a l'educació, tota la vida


Una reflexió que reivindica l’educació al llarg de la vida com a element essencial per a la participació cultural, la ciutadania activa i l’enriquiment personal en contextos canviants.
  

L’1 d’abril, a més de diumenge i festiu, va ser el Dia Mundial de l’Educació. Els objectius d’aquest dia mundial són posar el focus en els drets i els deures educatius per part de les administracions públiques

Qui crea el futur? Relats, imaginació i prospectiva cultural


  
Una introducció a la idea de “genealogia del futur” que planteja com els relats, imaginaris i discursos del present condicionen la manera com imaginem i acabem construint els futurs possibles.
  

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Crema virtual i falla immaterial: pensar rituals culturals més enllà de la materialitat


  
Una reflexió sobre com les pràctiques tradicionals —com la crema de falles— es transformen en entorns digitals i com això ens obliga a repensar el que entenem per ritual, comunitat i experiència cultural.
  

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

Barcelona com a relat en disputa: entre el mite de l’èxit i la incertesa del projecte


  
El suplement MésB  de la Vanguardia no és només una recopilació d’idees per rellançar Barcelona. És, sobretot, un exercici de reconstrucció d’un relat que es percep erosionat. El punt de partida no és neutre: Barcelona ha estat un èxit. El problema és que aquest èxit ja no funciona com a garantia de futur.
  

Veu de dona


  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

El valor de la cultura: entre evidència i fonament polític


  
L’informe The value and values of culture proposa un gir que encara avui no està resolt en moltes polítiques culturals: deixar de justificar la cultura només pels seus impactes instrumentals i reconèixer-la com a base constitutiva de la vida democràtica i social. El document no es limita a compilar evidències; intenta ordenar un marc en què el valor de la cultura no és únicament econòmic o social, sinó també normatiu, en tant que articula els valors que sostenen la convivència europea.
  

Europa cultural en tensió: economia, identitat i governança


  
L’article d’ Oriane Calligaro La politique européenne de la culture parteix d’una constatació que travessa tota la construcció europea en matèria cultural: la inexistència d’una política cultural pròpiament dita i, alhora, la presència constant de la cultura en múltiples àmbits d’intervenció. Aquesta ambivalència no és anecdòtica. Defineix un camp d’acció fragmentat, subordinat al principi de subsidiarietat i sotmès a tensions estructurals que no s’han resolt amb el temps. La cultura apareix com una categoria expansiva i ambigua, capaç de designar alhora patrimoni, indústries culturals, formes de vida i sistemes de valors, fet que dificulta la seva delimitació com a objecte de política pública i explica la seva instrumentalització en altres camps.
  

Avaluar no és tancar projectes: és governar-los mentre passen


  
Llegida avui, la guia continua sent pertinent perquè apunta a una debilitat estructural de moltes polítiques culturals: la dificultat d’incorporar l’avaluació com a pràctica ordinària i no com a obligació puntual. Sense aquesta integració, els projectes es descriuen, però costa més governar-los. (n. de l'e., 2026)
  

El carrer com a escenari i com a dret cultural



Una història crítica de les arts de carrer a Catalunya que revela tensions entre creativitat, espai públic i política cultural
  

Aida Pallarès i Manuel Pérez publiquen amb Raig Verd El carrer és nostre, un llibre que parteix d’una idea central: les arts de carrer neixen per ser representades a l’espai públic i, per tant, constitueixen una acció sociopolítica directa orientada a connectar amb persones que no freqüenten els circuits escènics convencionals.

La creativitat com a dispositiu urbà


  
Més de vuit anys després, el llibre manté vigència perquè moltes de les preguntes que plantejava continuen obertes. Pot existir una política cultural urbana que no converteixi la creativitat en recurs econòmic? És possible activar cultura sense accelerar processos d’expulsió? I fins a quin punt les administracions públiques són capaces de protegir pràctiques culturals que no encaixen fàcilment en les lògiques de programació, visibilitat o retorn? 
(n. de l'e., 2026) 
  

  
Hi ha conceptes que semblen haver nascut per ampliar possibilitats i que acaben convertits en instruments d’ordenació. La creativitat és un d’ells. Durant anys, el paradigma de les “ciutats creatives” s'ha presentar com una alternativa capaç de regenerar barris, activar economies urbanes i atreure talent a través de la cultura.