Destacats

Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació


En un moment en què les notícies falses s’han convertit en un problema social de primer ordre que amenacen de manera greu el dret a una informació verídica, contrastada i fiable, el programa de formació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals va oferir el passat mes de maig un curs en línea per invitar a la reflexió i el debat sobre l’abast i l’impacte de la desinformació en l’àmbit de la divulgació científica a través de les anomenades "fake news". El curs també va plantejar un seguit d’estratègies per a combatre el fenomen en el nostre entorn tant personal com professional.

ACVIC i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona celebren els 10 anys d’Art i Escola


 ACN Vic | 11 maig de 2021
 

Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.
 

Art i Escola, el projecte educatiu pioner impulsat per l'ACVIC - Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, celebra aquest 2021 els seus deu anys de vida. Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.

Per commemorar l'efemèride, els impulsors han programat tot un seguit d'activitats, entre les quals destaca una mostra que reunirà a deu artistes que englobaran les diferents temàtiques que s'han tractat durant la darrera dècada. També hi haurà un seminari de formació per a docents i una publicació

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

Museus locals sense escoles: adaptació puntual o canvi de model?


  
La caiguda de les visites escolars obliga museus de proximitat a reformular la seva activitat. La resposta immediata activa nous formats, i també posa en evidència una dependència estructural.


Posar les relacions al centre


Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum',  s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
 

En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre.

Llegir no és només fer activitat


  
Llegit avui, el document continua sent útil perquè anticipa molts dels debats actuals sobre lectura, atenció i mediació cultural. També perquè introdueix una pregunta especialment pertinent per a biblioteques, escoles i polítiques culturals: com es construeixen pràctiques lectores significatives en un context marcat per la fragmentació de l’atenció i la competència permanent per captar temps i presència? (n. de l'e., 2026)
  
  
Els debats sobre foment de la lectura acostumen a girar al voltant d’activitats, campanyes i estratègies de motivació. Però què passa si el problema no és la manca d’activitats sinó la manera com entenem la mediació lectora?

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències


Els museus des de la perspectiva neurocientífica
 

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques. 
 

Quan la ciència i la cultura es donen la mà


  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.