Els museus des de la perspectiva neurocientífica
El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques.
Les educacions als museus. Més d’una realitat
El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.