Destacats

  
El concepte de “capitalisme cognitiu” s’ha incorporat amb força al discurs cultural, sovint com a marc explicatiu de la centralitat de la creativitat i el coneixement. Aquest article de Ramón Zallo en proposa una lectura menys celebratòria: la cultura no només guanya centralitat, també queda sotmesa a noves formes d’explotació, precarització i captura del valor. El desplaçament no és només econòmic, és també polític i institucional.
  

  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Malgrat de Mar no només actualitza dades. Mostra el desplaçament d’una política cultural centrada en l’oferta cap a una altra que depèn cada cop més del teixit social i de la capacitat de governança compartida.  
  

  
L’editorial de Jean-Pierre Saez situa la cultura en un moment de transició que no es presenta com una ruptura clara sinó com una acumulació de tensions no resoltes. El context polític francès actual, marcat per un canvi de govern i per una reforma territorial en curs, actua com a escenari on aquestes tensions es fan visibles. La cultura hi apareix com un camp especialment revelador: es demana transformació, però no hi ha acord sobre què s’ha de transformar ni sobre quins equilibris s’han de preservar.
  

  
Què passa quan un nou equipament no s’afegeix al sistema cultural, sinó que el reconfigura? El Pla d’usos del nou equipament sociocultural d’Alella no planteja només què s’hi farà. Planteja com aquest espai pot alterar les relacions entre agents, equipaments i programació. I aquí la pregunta és clara: pot un equipament esdevenir el centre d’un sistema que fins ara funcionava de manera dispersa?