Destacats

  
La cultura digital ha introduït una manera de relacionar-se basada en la col·laboració, la participació i la manca de jerarquies. La Cultura Localizada como respuesta social a la Red parteix d’una intuïció precisa: aquestes lògiques no s’han quedat en l’àmbit virtual, sinó que han començat a reconfigurar espais físics i pràctiques culturals concretes. L’article proposa llegir aquest desplaçament a través d’un cas: la Tabacalera de Madrid, no com a equipament, sinó com a forma d’organització cultural.
  

  
L’informe sobre Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 introdueix un desplaçament analític rellevant en l’estudi de les pràctiques culturals: no se centra només en allò que la població fa, sinó en allò que li interessa. Aquesta distinció entre interès i participació permet obrir una lectura més precisa dels comportaments culturals en un context marcat per la crisi econòmica i per l’impacte creixent de la digitalització. 
  

  
L’any 2012, en plena redefinició de les polítiques culturals europees després de la crisi financera i enmig de la transformació digital dels hàbits culturals, aquest informe encarregat per la Comissió Europea situa una idea força: la cultura no podia continuar pensant els públics només com a destinataris d’oferta. El debat sobre audience building començava a desplaçar-se cap a una noció més àmplia d’audience development, vinculada a la mediació, la participació, la relació continuada i la transformació institucional. L’informe no parla només d’atraure més gent. Parla d’adaptar estructures, llenguatges, arquitectures organitzatives i formes de comunicació a una societat culturalment més fragmentada, digitalitzada i desigual.
  

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.