Destacats

  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

  
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
  

  
Durant anys, la sostenibilitat s’ha pensat a partir de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Aquest text introdueix un desplaçament que encara avui estructura el debat: la necessitat d’incorporar-hi la cultura. No com un àmbit més, sinó com el conjunt de valors, pràctiques i imaginaris que condicionen la manera com les societats es desenvolupen. Rellegir-lo avui permet reconèixer fins a quin punt aquesta idea s’ha consolidat en el discurs i fins a quin punt continua pendent en la pràctica de les polítiques públiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
El desenvolupament sostenible s’ha articulat tradicionalment al voltant de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Diversos investigadors i organismes internacionals han començat a defensar que la cultura hauria d’incorporar-se com una dimensió pròpia d’aquest model. 
  

Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.