Destacats

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

Espais comunitaris en suspens: impacte i reconfiguració de la cultura gestionada des de la proximitat


  
L’article de Santiago Eizaguirre analitza els efectes de la pandèmia sobre un àmbit sovint lateral en les polítiques culturals, però central en la pràctica cultural real: els espais i projectes que operen des de la gestió comunitària. El punt de partida és clar: aquests espais no són només llocs de producció cultural, sinó dispositius de relació, governança i acció col·lectiva, i és precisament aquesta condició la que la pandèmia va tensionar amb més intensitat.
  

2022. L'any dels Drets Culturals? | Anuari Polièdrica Magazín


 

Aquest 2022 ha estat un any intens, amb projectes i accions que han involucrat un gran nombre d’agents independents, institucions culturals i educatives, i administracions locals, autonòmiques i estatals.

Aquesta publicació proposa una selecció de les accions desenvolupades al llarg de l’any per part d’un ecosistema cultural divers i potent. Un conjunt d’activitats, projectes i polítiques que interpel·len directament la ciutadania i el territori, alhora que enriqueixen el comú amb la producció d’una experiència situada i generadora de coneixement.

Cultura per a infants: laboratoris de convivència

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)


 

L’educació, més enllà dels murs de l’escola


L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

El patrimoni com a eina de construcció massiva: XXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals


 

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa de ser un fenomen cultural". Entrevista a Jordi Pigem


  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el proper 23 de novembre

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

Els meus millors consells, de Cristina Castells i Tort

 
 

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

 En aquesta ocasió ens acompanya Cristina Castells i Tort, Cap de la Secció de Mediació Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que comprèn la direcció del Programa IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat), un programa transversal entre el departament d’Educació i Cultura, la direcció del programa de mediació i suport a la creació visual, UNZIP Arts Visuals i la coordinació de l’oferta formativa del Servei de Cultura.

Mirar la diversitat des de la intersecció


  
L’article planteja la incorporació de la perspectiva interseccional en la gestió dels equipaments culturals de proximitat com un desplaçament necessari en la manera d’entendre la desigualtat i la participació cultural. El punt de partida és la constatació que els models habituals de tractament de la diversitat resulten insuficients perquè tendeixen a fragmentar la realitat en categories aïllades. La interseccionalitat introdueix una mirada més complexa, basada en la idea que els eixos de discriminació no operen de manera independent sinó interrelacionada, generant experiències específiques que no poden ser reduïdes a una sola variable.