International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.
Els meus millors consells, de Laia Gargallo i Piracés
Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.
Aquest mes, Laia Gargallo i Piracés, directora del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!