Destacats

  
  
En un context de crisi econòmica i transformació profunda, l’informe del CoNCA Estat de la cultura i de les arts 2013 planteja una idea central: la cultura no és un element accessori, sinó un factor estructural per al desenvolupament social, econòmic i democràtic del país. La seva fragilització no és només sectorial, sinó sistèmica.
  

  
Les polítiques culturals sovint es pensen des de dues escales: la local i la nacional. Aquest text introdueix una tercera que acostuma a quedar fora de focus, però que és decisiva: l’espai intermedi de les diputacions. L’anàlisi de la trajectòria de la Diputació de Barcelona permet entendre com es construeixen, es financen i es coordinen moltes polítiques culturals que després es concreten als municipis. Rellegir-lo avui ajuda a fer visible una part del sistema que sovint opera en segon pla, però que condiciona de manera directa la capacitat d’acció local. (n. de l'e., 2026)
  

Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
    

  
L’article de Cristina Ortega i Melba Claudio parteix d’un diagnòstic persistent en el camp cultural: la distància entre la recerca i la pràctica no és una anomalia puntual, sinó una condició estructural. En el context de la societat del coneixement, els observatoris culturals emergeixen com a dispositius intermediaris amb una funció clau: transformar informació en coneixement útil per a la presa de decisions.
  

Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.