Destacats

Noves tendències a les arts escèniques: robots als escenaris

Heu vist mai un robot recitar Hamlet? Avui us convidem a reflexionar sobre el desenvolupament de la robòtica amb Teatronika, una proposta teatral present al Festival TNT de noves tendències que se celebra a Terrassa fins diumenge, i en la qual diversos robots protagonitzen conegudes escenes de la dramatúrgia universal.

Teatronika és una iniciativa de Martí Sánchez Fibla i Roc Parés que impulsa el grup de recerca Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra. Fa dos anys va guanyar un concurs de guió curt convocat per Radio 3, i també va formar part de l'exposició "+Humans" i la Setmana Europea de la Robòtica.

Universcience o com reconciliar les ciències i la cultura

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier - Universcience

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie i el Palais de la Découverte.

Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.


 

Exposicions de ciències: curadoria i disseny, comunicació i avaluació

A. Filippoupoliti | MuseumsEtc

«Science Exhibitions» es tracta d’una obra composada per dos volums que inclou reflexions teòriques i casos pràctics per millorar la divulgació de la ciència entre el gran públic a través de mitjans nous i tradicionals. L’objectiu és proporcionar experiències d’èxit en la concepció, disseny, comunicació i avaluació d’exposicions de divulgació científica, activitats educatives i recursos d’aprenentatge.

En l’obra, s’hi plantegen qüestions clau que han de superar els museus a l’hora d’explicar la ciència, com què cal tenir en compte a l’hora de transformar els fets científics en exposicions o com aquestes poden esdevenir una eina més efectiva a l’hora de narrar la ciència.

Sabies que ja podem mesurar què sentim amb l'art?

Ximo Lizana | Acción Cultural Española

L’artista i investigador Ximo Lizana, especialista en innovació, art, tecnologia i interactivitat, ens endinsa a partir de la pròpia experiència en el món de la neurociència aplicada a les arts, contextualitzant les idees principals al voltant de l’estat de la qüestió sobre aquest àmbit.

Lizana forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte NeuroCulture, un sistema pioner a escala internacional per a la mesura quantificable de l’emoció en l’art. Per a l’autor, «El arte en sí mismo [...] siempre ha sido la punta de lanza de la innovación, y constituye un inequívoco “testigo de su tiempo”».

Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut per quedar-s’hi

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

Estudi d’impacte del carnaval de Terra Endins de Torelló

L’Ajuntament de Torelló va presentat aquest dimarts l’estudi elaborat per l'oficina el CERC (Centre d'estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona i Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya sobre l’impacte econòmic, social, cultural i mediambiental del Carnaval de Terra Endins, que se celebra al municipi.

El treball va ser una prova pilot de la metodologia per a l'estudi dels impactes dels esdeveniments culturals, impulsada pel CERC en col·laboració amb Eurecat i que té per objectiu mesurar com afecten a les les persones i les societats els esdeveniments culturals: quins són els seus efectes en la qualitat de vida de les persones, en els seus coneixements, en la creativitat, la capacitat d’innovació o la salut, i, també, en una dimensió més col·lectiva, en la cohesió social, la identitat cultural, el reconeixement a l’exterior, la transformació urbanística, el medi ambient o la sostenibilitat. 

La divulgació científica al segle XXI

Vladimir Semir | Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Gràcies a la revolució digital, el desenvolupament de l’escenari mediàtic, a través de les múltiples opcions d’accés al coneixement i el creixement exponencial de les fonts d’informació i del volum de dades, ha convertit els comunicadors en agents socials de gran influència. No obstant això, el periodisme tradicional avui dia és gairebé obsolet, i la ruptura de la intermediació informativa entre el coneixement i el públic fa que els professionals del sector s’enfrontin a un canvi de paradigma que satisfaci les necessitats actuals de la divulgació. Però, què està passant en l’àmbit de la comunicació de la cultura científica?

Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de Mar

El passat mes de juliol es va lliurar a l’Ajuntament de Malgrat de Mar la Revisió del Pla d’Acció Cultural del municipi un projecte elaborat per la consultora en polítiques culturals Cristina Rodríguez amb el suport dels serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona per donar resposta a la petició d'assessorament d’aquest Ajuntament.

Els reptes de la ciència ciutadana, a debat

Roger Gaillard (ed.) | Réseau Romand Science et Cité  - Fondation Science et Cité

Els reptes d’una cultura de ciència ciutadana es posen a debat en aquesta obra que aprofundeix en l’important rol que juguen els museus i els mitjans per tal d’anar més enllà en la democratització de les ciències i la tecnologia. La voluntat política i la posada a disposició dels agents d’uns recursos per assolir aquest objectiu, es presenten com indispensables per millorar el diàleg entre la ciència i la societat.