Destacats

Sèrie - Llegir l'Informe del CoNCA 2025

  
  

L’Informe anual de l'Estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA ofereix un diagnòstic ampli sobre l’evolució del sistema cultural català. Aquesta sèrie no pretén resumir-lo ni comentar-ne tots els continguts. Parteix d’algunes de les seves dades i preguntes per explorar tres qüestions que travessen avui les polítiques culturals: què sosté realment un sistema cultural, què fa efectius els drets culturals i com es construeix la capacitat d’acció dels territoris.

Més que oferir respostes, els tres articles proposen una altra manera de llegir algunes de les tensions que planteja l’informe. 
  

La cultura catalana és cada vegada més local. El relat encara no.

 
   
   
L’Informe anual Estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA dibuixa un panorama aparentment positiu. La despesa pública en cultura assoleix el màxim de tota la sèrie disponible, els públics es recuperen, diversos sectors consoliden la seva activitat i la cultura recupera pes dins les prioritats institucionals.

La infraestructura invisible de la cultura


  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
  
  

El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local..

La possibilitat d’una educació cultural crítica a través de les arts a l’escola pública a Catalunya

Gabriela Espinosa Hormazabal 

El concepte d'Educació Cultural Crítica sorgeix com una alternativa a la traducció literal d'Alfabetització o Literacitat Cultural Crítica que aborda el projecte europeu “EXPECT_Art: EXPloring and Educating Cultural Literacy Through Art” (Explorant i Educant l'Educació Cultural Crítica a través de l'Art), a sis territoris de la Unió Europea.

El que sabem i el que encara no podem fer


  
Un municipi impulsa un nou pla cultural. Durant el procés reapareixen qüestions conegudes: dificultats de cooperació, fragilitat dels equips tècnics, dependència de persones concretes, problemes de continuïtat, desigualtats territorials. El diagnòstic és sòlid. Les conclusions són compartides. I, tanmateix, una sensació persisteix. Moltes d'aquelles qüestions ja havien estat identificades en processos anteriors.

#Som311. El pols cultural dels municipis de Barcelona


  
Primera quinzena de juny

Les decisions que sostenen la vida cultural
  
  

Les notícies seleccionades aquesta quinzena mostren municipis i institucions supramunicipals ocupats a consolidar les bases de la seva vida cultural.

Polítiques culturals després de l’entusiasme

  
Durant anys, les polítiques culturals europees van créixer sota una expectativa expansiva: més drets culturals, més participació, més creativitat, més sostenibilitat. Però què passa quan els discursos continuen avançant mentre les estructures que haurien de sostenir-los es debiliten? Els textos recents d’Elena Polivtseva s’han convertit en un dels espais més interessants per llegir aquesta fractura. No tant perquè ofereixin receptes de governança cultural, sinó perquè descriuen amb precisió creixent la distància entre retòrica institucional i condicions materials d’existència de la cultura contemporània.
  

VEUS EMERGENTS

Llegir Elena Polivtseva és una manera de preguntar-se què passa quan el vocabulari democràtic de la cultura creix més ràpidament que les estructures que l'han de sostenir.
  

Un museu amb potes. Cultura popular, patrimoni viu i comunitat

Les entitats de cultura popular acostumen a aparèixer vinculades a la festa, la tradició, el calendari popular o el folklore. Quan ens hi acostem des de la gestió cultural, hi trobem moltes altres capes. Hi ha transmissió entre generacions, vincle amb el territori, vida associativa, treball voluntari, memòria compartida i construcció de comunitat.

Som. El pols cultural dels municipis de Barcelona

  
  

Segona quinzena  de maig

La cultura que sosté la cultura  
  

Hi ha quinzenes en què les notícies culturals municipals estan dominades per festivals, exposicions o programacions. Aquesta no és una d'elles.

Les notícies recollides aquestes darreres setmanes parlen sobretot de les condicions que fan possible la vida cultural local. Parlen de plans de lectura, equipaments, patrimoni, participació, regulacions i formes de coordinació entre administracions, entitats i comunitats.

Arxius municipals: quan la memòria esdevé infraestructura de futur


  
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, recuperem una entrevista a Joan Boadas (desembre de 2025) per pensar, amb perspectiva municipal, fins a quin punt el govern de la memòria institucional condiciona la qualitat, la continuïtat i l'autonomia de les polítiques culturals locals.