Destacats

Articles sobre indústries creatives i culturals

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Cultura en crisi, cultura en transició digital


  
Aquest informe fixa un punt d’inflexió: l’impacte acumulat de la crisi econòmica sobre el sector cultural i la recerca d’una sortida que es formula en clau digital. Les dades que presenta són dures i descriuen un ecosistema fragilitzat, amb pèrdua de consum, d’estructura empresarial i de capacitat pública. La digitalització hi apareix com a horitzó de reconstrucció. Tornar-hi avui permet llegir amb més distància aquest moment i preguntar-se fins a quin punt aquella sortida ha estat una transformació efectiva o una expectativa que ha desplaçat altres debats. (n. de l'e., 2026)
  

L’ Informe sobre el estado de la cultura en España 2014 retrata un sector cultural en retrocés estructural que busca en la digitalització una via de reconfiguració.
  

Ludoliteracy Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa

Daniel Aranda Juarez; Jordi Sánchez-Navarro; Silvia Martínez-Martínez | Universitat Oberta de Catalunya, UOC

Resum | L'informe que presentem a continuació recull 18 experiències, projectes, activitats, investigacions o polítiques més significatives que es realitzen a Europa relacionades amb l'alfabetització mediàtica en el context dels videojocs (ludoliteracy). La ludoliteracy té com a finalitat potenciar les capacitats i competències analítiques, reflexives i creatives al voltant del joc digital.

El m-learning y la educación patrimonial

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

L’aposta per l’ús educatiu de la tecnologia és ja una estratègia habitual a molts equipaments culturals i també educatius. La mateixa, s’usa per a descodificar l’entorn i així interpretar la realitat; a més a més, la cultura digital està basada en el fet de compartir. La revolució digital no és només una adaptació tecnològica, sinó un canvi de paradigma que presenta un nou model d’aprenentatge.

Tocar fons no és una política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2015 descriuen un sector en caiguda sostinguda després de la crisi. El debat no és si s’està tocant fons, sinó què revelen aquestes dades sobre les decisions públiques que han conduït el sistema fins aquí.
  

Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

  • Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
  • Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
  • Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Impacte de la cultura en les economies locals: noves perspectives

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.

Grans ciutats del món : informe cultura 2014

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Enquesta de participació cultural 2014

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Presenter’s toolkit, per a professionals de les arts escèniques

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions.