Destacats

Cultura: parlem.. i què més?

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.

Cultura i joves

Antoni Laporte i Joaquina Bobes | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Repte digital. El territori virtual s’ha de pensar des de la mirada de l’accés universal a la cultura, de la connexió i la presència en l’esfera internacional de noves modalitats d’economia i de creació.

L’article elabora la seva reflexió al voltant de l’impacte i eclosió de noves tecnologies en la societat actual i com els efectes conjunturals de la crisi econòmica dominant, han modificat les pràctiques i els hàbits de consum cultural, sobretot atenent els efectes que ha tingut sobre la població més jove i la incidència del factor migratori en aquest grup d’edat.

La cultura popular envasada al vacío


  
Qui pot parlar en nom de la cultura popular? Aquesta és la pregunta que travessa aquest article d’Iván de la Nuez, que revisa amb ironia i escepticisme la relació històrica entre intel·lectuals i “el poble”. L’autor observa amb recel els intents de definir o polititzar la cultura popular des de fora, ja sigui des del mercat, des de les institucions o des de projectes polítics que asseguren saber què necessita la gent. 

La reflexió recorda que la cultura popular no és un objecte que es pugui encapsular o dirigir des de dalt. És un camp de pràctiques, sabers i formes de vida que sovint resisteixen qualsevol intent de representació total. Llegir aquest text permet tornar a una qüestió: com reconèixer la cultura popular sense convertir-la en una categoria administrada o en una narrativa construïda per altres.
  
  

Drets culturals: del reconeixement formal a la seva traducció política


  
Aquest text proposa una lectura analítica dels drets culturals, situant-los no només com una categoria jurídica dins dels drets humans, sinó com un marc encara feble en la pràctica de les polítiques culturals. Els drets culturals són indissociables dels drets humans i inclouen, entre d’altres, el dret a participar en la vida cultural, accedir al patrimoni, expressar-se o intervenir en la definició de les polítiques públiques. Tanmateix, el seu desplegament efectiu continua sent limitat, especialment en contextos com el català, on la seva presència és més declarativa que operativa.
  

Perspectiva històrica de la política cultural a Catalunya

CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Quin model de Cultura volem? En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

Repensant les polítiques culturals locals. Programa Interacció15


  
L'any 2015, Interacció decideix aturar-se per mirar enrere. Després de més de tres dècades de polítiques culturals locals, les jornades es plantegen una pregunta poc habitual: què hem après realment del camí recorregut? El programa permet reconstruir les inquietuds d'un sector que intueix que alguns dels consensos construïts des de la recuperació democràtica comencen a mostrar signes d'esgotament.

Panorama històric de la política cultural a Catalunya


  
  
En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

La ciutat com a laboratori democràtic


  
  
Llegit avui, aquest text de Joan Subirats i Marc Parés conserva una sorprenent capacitat d’interpel·lació. Escrit en plena ressaca de la crisi financera de 2008 i en els primers anys d’expansió de les xarxes socials, proposa una lectura del canvi d’època que va molt més enllà de la tecnologia. (n. de l'e., 2026) Els autors sostenen que les transformacions econòmiques, socials i culturals han erosionat la capacitat dels estats per governar societats cada vegada més diverses, complexes i interdependents. Davant d’aquest escenari, les ciutats emergeixen com a espais privilegiats d’innovació política i de redefinició de la ciutadania.
  

Els efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives

Tom Fleming,  Creative Consultancy (TFCC) | Cultural and Creative Spillovers

En aquest informe es troben els resultats de l’estudi preliminar sobre efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives a nivell europeu, amb l’objectiu no només de contribuir al debat dels seus efectes i millorar la metodologia existent per la seva recol·lecció i mesura, si no també com a guia per tal que governs i responsables polítics puguin formular unes polítiques i una assignació de recursos més eficaces.

Cultura local i construcció de ciutadania, una crònica inexacta

 
  

Aquest text recull un debat central en les polítiques culturals locals: la relació entre cultura i ciutadania. La seva aportació principal consisteix a desplaçar la mirada des dels consumidors culturals cap als ciutadans que participen en la definició de la vida col·lectiva.

Més que parlar d'activitats o equipaments, el text planteja la cultura com un espai de construcció democràtica. Una idea que ha anat guanyant pes durant la darrera dècada amb l'expansió dels drets culturals com a marc de referència per a moltes polítiques públiques. (n. de l'e., 2026)