L’informe Creación en red y redes culturales s’inscriu en un moment de transició en què les polítiques culturals comencen a reconèixer que els seus instruments clàssics, subvencions sectorials, infraestructures, programes tancats, ja no són suficients per explicar ni sostenir l’entorn creatiu. El text parteix d’una constatació clara: la cultura es produeix cada vegada més en xarxa, a través de relacions flexibles, col·laboratives i sovint informals, mentre que les estructures públiques continuen operant amb lògiques jeràrquiques i estables. Aquesta desalineació no és només operativa, sinó conceptual, perquè obliga a repensar què vol dir “donar suport” a la creació.
Cultura de Transició (CT)
Hi ha pocs textos que interpel·lin la cultura des d’una pregunta tan directa: fins a quin punt el que anomenem normalitat cultural és el resultat d’un consens construït i sostingut institucionalment. La idea de “cultura de la Transició” apunta precisament aquí, a un marc que ha ordenat durant dècades què es pot dir, com es pot dir i des d’on es legitima. Rellegir aquestes aportacions avui no és tornar a un debat tancat, sinó revisar fins a quin punt les polítiques culturals actuals continuen operant dins d’aquest perímetre o han estat capaces de desbordar-lo.(n. de l'e., 2026)
Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.