Destacats

  
En els darrers anys s’ha obert amb força un debat sobre qui produeix, gestiona i legitima la cultura. En aquest article, Helena Ojeda utilitza la metàfora de la “cultura transgènica” per descriure els processos en què pràctiques culturals nascudes en l’àmbit comunitari acaben absorbides o redefinides per les institucions i el mercat. El text parteix d’una discussió al Fòrum Indigestió que confrontava dues visions: la cultura com a espai de producció col·lectiva i la cultura organitzada segons la lògica de les indústries culturals. 

La lectura posa el focus en una tensió que travessa moltes polítiques culturals: què passa quan les formes culturals comunitàries entren en els circuits institucionals. El text convida a pensar com es poden reconèixer i sostenir aquestes pràctiques sense neutralitzar el seu potencial crític ni diluir-ne l’autonomia.
  
  

  
En el sistema cultural contemporani, cada vegada intervenen més actors que no són estrictament artistes. Programadors, gestors, mediadors, productors o comissaris formen part d’un entramat que connecta la creació amb els públics. Aquest text de David Márquez proposa pensar aquest fenomen a partir d’una idea provocadora: el naixement del “creador cultural”.

La reflexió parteix d’una distinció útil. L’activitat artística remet als processos creatius dels artistes. La cultura, en canvi, és el procés social que permet que aquestes creacions circulin, es comparteixin i adquireixin sentit col·lectiu. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió central en moltes polítiques culturals: com es defineixen i es reconeixen les professions que sostenen el sistema cultural més enllà de la figura de l’artista. El text convida a mirar la cultura com un ecosistema de pràctiques i rols diversos que fan possible la relació entre creació, institucions i societat.
  
  

Santos M. Mateos Rusillo | e-rph Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 13, diciembre 2013

Resumen  Los medios de comunicación son uno de los públicos más relevantes para los museos y equipamientos patrimoniales. Si los museos, fruto de un buen trabajo de relaciones públicas, son capaces de establecer y mantener una relación fluida con los medios de comunicación, éstos ofrecen canales comunicativos idóneos para contactar con el resto de sus públicos. Algo que les convierte de facto en aliados de los museos. Lamentablemente, pocas de las historias generadas por las instituciones museísticas llegan a convertirse en noticias. Para que así sea, para tener una buena relación que desemboque en publicity, es indispensable un buen conocimiento de las rutinas informativas de los medios, de la forma de trabajar de los periodistas y del concepto de noticia. Este artículo presenta las claves, estrategias y herramientas al alcance de los responsables de comunicación de los museos para establecer y fortalecer una relación provechosa con los medios de comunicación.

  
Un article de Joaquim Rius analitza el govern dels teatres d’òpera a partir del cas del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i examina els límits de les reformes de gestió aplicades a aquestes institucions.