Destacats

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

On ha d’anar la despesa pública en cultura?

Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra. 

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

La pandèmia com a mirall del sistema: aprenentatges per reconfigurar les arts escèniques


  
L’informe d’IETM parteix d’una idea que travessa tot el document: la pandèmia no només ha interromput l’activitat de les arts escèniques, sinó que ha fet visibles les seves estructures, tensions i dependències. El text proposa llegir la crisi no tant com una excepció, sinó com un moment de revelació. El sector ha perdut ingressos i llocs de treball de manera accelerada, però l’interès principal de l’informe se situa en els efectes menys tangibles: canvis en les relacions de poder, en les formes de producció i en els imaginaris de futur.
  

El CoNCA crea un qüestionari per valorar l’impacte de la covid-19 en el sector cultural català


Els resultats d’aquest qüestionari es publicaran a l’Informe Anual de la Cultura i de les Arts 2020 que el CoNCA té previst presentar el proper mes de juny.
 

No hi ha cap dubte que l’any 2020 quedarà marcat per la crisi de la covid-19 i les repercussions socials i econòmiques que està generant. El sector de la cultura és un dels més castigats per aquesta pandèmia. La lluita contra el virus ha comportat limitacions de moviments dels ciutadans, tancament d’activitats o restriccions d’aforaments, que han afectat molt directament el sector cultural, que per norma general està acostumat a treballar amb recursos molt limitats. D’altra banda, el confinament ha accelerat la generalització de noves formes d’accés a la cultura basades en les noves tecnologies. A hores d’ara és difícil preveure cap a on ens portaran les transformacions que s’estan implementant, però des del CoNCA estan convençuts que l’impacte d’aquesta crisi va més enllà de les pèrdues econòmiques que patim.
 

Artistes en perill: una guia per a la llibertat d’expressió artística

Artist at Risk Connection

La llibertat d’expressió artística és un dret humà fonamental i un indicador d’una societat sana i lliure. Però la llibertat artística està sent atacada: els règims autocràtics temen els artistes perquè expressen la identitat cultural, promouen noves idees, fomenten el diàleg i donen testimoni de la inhumanitat.

Aquest és l’àmbit d’acció d’Artists at Risk Connection (ARC), un projecte de PEN America, la missió de la qual és garantir que els artistes i professionals de la cultura puguin viure i treballar sense por, atenent les necessitats d’aquells artistes que estan en risc i de les organitzacions involucrades. L’organització apunta que, més enllà de la greu crisi que ha representat per al sector cultural la pandèmia de la COVID-19, alguns governs repressius han aprofitat per reprimir més durament la dissidència.

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Cultura associativa i transformació social


  
El text La cultura associativa com a eina de canvi, resultat del cicle «Diàlegs» impulsat a Lleida el 2015, proposa una lectura aprofondida del paper de la societat civil en la configuració cultural i política del país. L’associacionisme no hi apareix com un complement de l’acció pública, sinó com una estructura històrica de producció social i cultural, capaç de sostenir comunitat, generar iniciativa i, en determinats moments, impulsar transformacions de gran abast.
  

Periférica Internacional. Revista para el análisis de la cultura y el territorio

Periférica | Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz

Com incorporar la sostenibilitat i liderar en matèria mediambiental des de la cultura? La darrera edició de la revista Periférica aporta reflexions rellevants per actualitzar el coneixement existent entre els agents culturals sobre els processos d’inclusió de la cultura en l’Agenda 2030 i el desenvolupament sostenible, imprescindible per sortir enfortits del moment d’inflexió per al sector que ha marcat la pandèmia.

Estudi sobre el futur teatre municipal de Canet de Mar

En el marc de l'assistència i la cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als ajuntaments de la demarcació, l'Àrea de Cultura té com a objectiu donar suport tècnic i aportar visions territorials als municipis en la definició i l'aplicació de polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) és el servei encarregat de l’assessorament cultural als ajuntaments en el moment d’establir nous processos de dinamització i transformació cultural, socials i econòmics al territori.

Entre d’altres actuacions, s’elaboren estudis específics d’equipaments culturals que detecten les mancances i oportunitats per tal de poder establir propostes a curt, mitjà i llarg termini. L’objectiu és millorar-ne l’ús, la programació i la posició estratègica en el marc general dels equipaments i les actuacions del municipi.