Llegit avui, el text guanya pes. El marc de la transició ecosocial ha avançat, però la seva incorporació efectiva a les organitzacions culturals continua sent desigual. El risc que assenyala el text es manté: convertir la sostenibilitat en un relat compartit però poc operatiu. Rellegit en clau actual, el text funciona com una alerta sobre la fragilitat d’aquestes agendes quan no es tradueixen en estructura, responsabilitat i continuïtat. (n. de l'e., 2026)
La sostenibilitat ambiental en el sector cultural no pot quedar relegada a una capa discursiva ni a accions puntuals. “No s’ha d’abaixar la guàrdia” no és només una apel·lació ètica, sinó una constatació organitzativa: el dia a dia, la manca de recursos i la pressió operativa tendeixen a desplaçar aquests objectius si no hi ha responsabilitats clares assignades
Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori
La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles. Els joves marxen atrets per la diversitat de serveis i les oportunitats laborals que ofereixen les ciutats.