Destacats

Jesús Navarro: els museus han de fer menys amb més


  
Una entrevista a Jesús Navarro, director del Museu Jaume Morera de Lleida, reflexiona sobre els reptes dels museus i el paper dels equipaments culturals en el territori.
  

Biblioteques i cultura maker


  
Un número de la revista Item dedicat a la cultura maker a les biblioteques analitza com aquests equipaments incorporen espais de creació, experimentació i aprenentatge col·laboratiu.
  

El Govern declara la cultura "bé essencial"

És un primer pas per fer un marc normatiu que doni cobertura a treballadors i empreses culturals

El passat 22 de setembre el Govern de la Generalitat  va acordar declarar la cultura "bé essencial". Segons el Govern, "l'acord ha de servir com a punt de partida per elaborar el marc normatiu que garanteixi i reguli l’accés a la cultura i els drets culturals de la ciutadania, que permeti accelerar la represa dels diversos sectors culturals i que doni resposta a les necessitats dels professionals i dels sectors esmentats, per dignificar tant els perceptors com els emissors de la cultura".

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Adaptar-se o morir

European Festivals Association (EFA)

Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

Indiscutiblement, el sector dels festivals ha estat un dels més afectats per la pandèmia mundial que ha generat la COVID-19. Durant el període comprès entre l’abril i el maig de 2020, i a partir de la participació de més de 200 membres de l’associació provinents de 37 països d’arreu del món, l’EFA va elaborar l’informe Festivals’ needs and commitments. Report on the occasion of the COVID-19 survey.

La pel·lícula de l'any

Això no ho teníem previst. Si vosaltres també sou d’aquesta mena, dels que s’embadaleixen pensant què faran a l’estiu mentre sonen les 12 campanades que anuncien el nou any, probablement és perquè preferiu no deixar lloc a la improvisació. Encara és ple hivern però ja teniu tots els dies de vacances planificats des de l’alba i fins que es pon el sol. Si a més, sou dels que compren vols i bitllets de tren sense assegurança (i sense pestanyejar, que els imprevistos només arriben quan els tems!) el coronavirus ha estat un entrebanc que ni tan sols us podíeu imaginar. Operacions programades? Negatiu. Possibilitat de trobar un oferta millor? Descartat. Enfadar-vos amb la família precisament quan teniu més temps d’estar junts i relaxats? Impossible. Tot això ho havíeu tingut en compte, però... i això de figurar-se que en qüestió d’un parell de mesos un virus desconegut es convertiria en una pandèmia que sacsejaria les nostres vides i rutines de dalt a baix? Fa mig any això us hauria semblat la sinopsis d’una pel·lícula de ciència ficció, oi?

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Cooperativisme: alternativa cultural i de ciutat

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.



Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques


Primer informe europeu amb l'objectiu d'analitzar el treball bibliotecari en la promoció dels objectius de l'Agenda 2030. Inclou exemples de polítiques i projectes de biblioteques dels països membres del European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)
 

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se.

Posar les relacions al centre


Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum',  s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
 

En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre.