Destacats

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials.

Conclusions del Debat 16 d'Interacció

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

Anuari SGAE 2016 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2015 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior.

Malgrat la tímida recuperació que semblen experimentar per segon any consecutiu alguns dels indicadors, l’any 2015 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Elle, o cuando lo perturbador no es suficiente.

Existen en el cine al menos dos escenas de violación sexual más perturbadora e incómodas que la que presenciamos en el inicio de Elle. Me refiero a los filmes Baise moi, (Fóllame en España) de Virginie Despentes, 2000, e Irreversible, del director Gaspar Noé, 2002. Estas dos películas están en las antípodas de lo que pretende el director holandés Paul Verhoeven, autor entre otras películas de Basic instinct, 1992 o Showgirls, 1995.

Se apaga la luz en el cine y con el negro de la pantalla se escuchan gritos que no podemos identificar si son de una agresión o de un acto sexual salvaje. La oscuridad se ilumina y vemos el plano de un gato que mira fijamente al fuera de cuadro que evoca la todavía desconocida acción. El director coloca al espectador en posición de voyeur, buscando que nos identifiquemos con la curiosidad primaria de los felinos.

Tuit de la setmana

"Als pobles hi ha fars, arqueòlegs i aglutinadors" diu Marta Ricart, artista de Llobera, Solsonès #D16Interaccio  @Microcatalunya ‏

"Entre els plecs" de Marta Ricart

Vídeo sobre la realitat dels petits municipis creat per Marta Ricart amb motiu del Debat d’Interacció 2016 "Cultura i Petits municipis", celebrat el 21 d'octubre de 2016.

See video
See video

Entre els plecs, el fil vermell es mou

'Entre els plecs', és un documental de creació realitzat des de la mirada atenta i silenciosa de qui busca comprendre els moviments i les dinàmiques que pren la cultura als pobles petits i a les zones rurals. Una mirada que cerca sentir la superfície per on es mou lentament el fil vermell que dia a dia creen algunes de les persones que hi viuen: els fars, els arqueòlegs i els aglutinadors.

Mapa d’experiències culturals rellevants als petits municipis catalans

En els darrers mesos hem rastrejat el territori català per identificar projectes culturals rellevants localitzats als petits municipis. L’objectiu d’aquesta empresa ha estat recollir informació i opinions de persones rellevants per poder entendre les especials dinàmiques que es donen en aquest hàbitat. La tasca és per naturalesa inexacta i estarà sempre inacabada, perquè el dels petits municipis és un espai immens i molt variable en el qual sorgeixen propostes interessants constantment però no sempre aconsegueixen perseverar.

La Bianyal. Art contemporani i turisme per el patrimoni de la Vall de Bianya

La Bianyal

La Vall de Bianya és un municipi de 1.305 habitants dispersat per onze nuclis de població al Parc Natural de la Garrotxa, que en els darrers anys ha adquirit cert renom en el món de l’art contemporani català gràcies a una proposta força innovadora i atractiva: 'La Bianyal'. No és freqüent poder gaudir de l’art contemporani en el context d’una església romànica, o contemplar instal·lacions d’art efímer al bell mig de les amables valls que configuren el paisatge garrotxí, i 'La Bianyal' ens permet de fer-ho des de fa tres anys.

La Fàbrica de Celrà

La Fàbrica de Celrà

De tots els projectes que hem presentat en els darrers dies, no n’hi ha hagut molts que estiguessin directament impulsats i gestionats per ajuntaments.  Aquest no és el cas de Celrà, el municipi gironès del que ja us vam parlar fa unes setmanes quan us vam presentar l’Animal a l’Esquena, que està instal·lat a les seves rodalies. La vila supera per ben poc els 5.000 habitants, però compta amb una gran varietat d’equipaments i serveis culturals i amb un ric teixit associatiu en l’esfera cultural i artística.

L’antiga fàbrica modernista Pagans, un bon exemple del modernisme industrial (Art Nouveau Industriel). fou cedida a l’Ajuntament als anys 80. En un primer moment acollirà les oficines de l’Ajuntament després de les primeres obres de rehabilitació i, a partir de 2004, es reconvertirà en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L’edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d’adob, actualment acull el batec cultural de Celrà.