Transformar des del museu | Guia per avaluar el disseny de les activitats educatives patrimonials
L’energia no desapareix, es transforma. La transformació de les forces i l’activitat és constant. L’activitat educativa però, també fora de l’aula, serà més o menys incident depenent de com la formulem.
L’equipament patrimonial transformador és aquell que capacita el visitant per a l’acció transformadora del seu entorn, a través d’activitats educatives que incorporen, en el seu disseny, el diàleg permanent entre l’acció (fer), la reflexió (pensar), la conversa (comunicar) i l’emoció (sentir).
Quins són els elements que defineixen aquest museu com a transformador?
1. Què volem ensenyar (continguts d’aprenentatge): els fenòmens del món més que els conceptes, els procediments i les actituds. Proporcionar models d’interpretació i promoure el diàleg entre fer, pensar, comunicar i sentir.
2. Com ho volem ensenyar (funcions de l’equip educatiu): orientador, provocador, innovador, dialogant. Afavoridor de l’observació, la reflexió i la manipulació.
3. On ho volem ensenyar (paper del context i de l’objecte):
a. Un context estimulant, complex, real, d’investigació.
b. Objectes reals, contextualitzats, que interpel·len, al servei del públic, relacionats amb les persones.
4. A qui ho volem ensenyar (rol que adopta el públic assistent): prioritari,actiu, amb interacció social. Constructor cooperatiu de coneixement.
En un museu o centre patrimonial transformador es genera aprenentatge, no es transmet informació. L’aprenentatge és un procés de modelització, de construcció de patrons per interpretar la realitat, de patrons que, des d’una perspectiva de pensament complex, serveixen per establir ponts amb les diferents disciplines i els seus models d’interpretació de la realitat. Així doncs, l’equipament patrimonial transformador connecta de manera idònia amb el marc competencial que es desenvolupa a l’escola.
Aquesta guia desenvolupa diversos aspectes del projecte educatiu, des del significat de l’equipament patrimonial transformador, el marc competencial i els criteris que calen per elaborar els indicadors. Exposant al mateix temps, el model competencial orientador, incidint en com s’han elaborat els indicadors i els agrupaments per etiquetes.
Finalment el document desemboca a l’adaptació a la institució, les avaluacions, i la comunitat de pràctica ‘Patrimoni i Escola’ a més dels indicadors i l’autoavaluació d’una activitat didàctica al museu.
El marc competencial és el que permet a l’alumnat esdevenir l’eix central del procés d’ensenyament-aprenentatge, per tal que els seus aprenentatges siguin significatius. És a dir, per poder-los integrar en contextos diversos, mitjançant el desenvolupament dels coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica.
Quines son les fases que hauria de preveure una activitat educativa que pretengui garantir la regulació dels aprenentatges?
L’objectiu final d’aquesta guia és que cada museu o equipament patrimonial valori i tingui en compte el nivell competencial de les activitats educatives que ofereix, per així poder escollir quins aspectes poden modificar per millorar o adapatar-se millor a les pròpies necessitats.
Per a més informació, podeu consultar el document:
PDF Guia per avaluar el disseny de les activitats educatives patrimonials
HTML Guia per avaluar el disseny de les activitats educatives patrimonials
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris.
- blog de Interacció
- 2719 lectures