El Museu del Gas i el Museu de les Matemàtiques. Crònica
Museu del Gas
Eva Buch, directora de l’àrea de Patrimoni i Formació de la Fundació Gas Natural-Fenosa.
Eva ens ofereix una visió dels museus corporatius que volen mostrar altres objectes que obres d’art. Cal explicar perquè prenen aquesta línia, diu que la ciutadania encara entén que exposin col·leccions artístiques però no ciència i tecnologia. I ens fa qüestionar-nos on comença i on acaba el concepte «art». No és artístic un cyborg? No emociona?
D’aquesta manera algunes empreses aposten per museus de ciències i centres d’interpretació que mostren el patrimoni de la seva especialitat inserit en el món de l’observador, és així com volen obrir la via de comunicació. Explicant com la ciència i la tecnologia han canviat la vida de les persones, a través del patrimoni industrial i tecnològic. Són altaveus del que passa a la societat.
Molts dels museus corporatius que existeixen a Espanya s’han ajuntat en una associació MESCO (Museos y Espacios Singulares y Corporativos).
Eva Buch, directora del Museu del Gas
El Museu del Gas de la Fundació Gas Natural-Fenosa té per missió la difusió, formació, informació i sensibilització de la societat en temes de patrimoni industrial, tecnològico-científic i, sobre tot, en temes d’energia i medi ambient. Una de les línies d’activitat té a veure amb la conservació, l’estudi i la difusió, una de les apostes fermes de l’entitat en l’àmbit de la cultura i l’educació.
Des del seu inici, el 2012, volen motivar, incentivar vocacions, comunicar, implicar, fomentar interès, transmetre, entusiasmar i co-responsabilitzar en qüestions energètiques bàsicament, tot fent comprendre el paper de l’energia en la vida quotidiana. Ens posa l’exemple del modernisme, que ho s’entendria sense la Revolució Industrial. I l’electricitat va comportar un canvi de vida i una nova forma de manifestar l’art. El Liceu no seria possible sense l’electricitat.
La ciència i la tecnologia afecten la societat, cosa que mostren els museus corporatius. Funcionen com qualsevol museu, els professionals treballen amb tècniques museogràfiques; miren de dotar de «cor» a la col·lecció patrimonial de cadascú.
El museu del Gas té diverses seus en edificis que en ells mateixos són patrimonials. A Catalunya, és a Sabadell. Han apostat per tenir un equip consolidat, amb rotació baixa i ben integrat, capaç de tenir les portes obertes per sentir què es pregunten els usuaris per a donar resposta. Treballen en la co-producció, ja que són conscients que, si la ciutadania no s’apropia de la cultura, perdem el patrimoni.
Museu de les Matemàtiques
Pau Senra, llicenciat en física per la UB. Gestor cultural, creador de l’empresa KdV, consultor cultural. Associació per la creació del museu de matemàtiques MMACA.
Per parlar de la connexió entre ciència i cultura Pau ens recorda el Manifest Groc, aparegut el març del 1928 i signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.
Es tracta del document literari més conegut de l’avantguardisme català dels anys vint, en què denúncia el Noucentisme com a corrent mixtificador de l’hel·lenisme i reivindica els nous corrents artístics lligats al progrés de la tècnica.
Va ser editat i distribuït pels mateixos autors, i va assolir una gran difusió, tant a Catalunya com a la resta de la península Ibèrica. Va ser reproduït per diverses revistes avantguardistes i durament criticat, especialment per Carles Soldevila a «La Publicitat», una de les raons per les quals no és més conegut. El nom és degut al fet que era reproduït sobre paper d’aquest color [Font: Enciclopèdia Catalana].
Entre les denúncies hi ha a:
- La manca absoluta de joventut en els joves
- La manca absoluta de decisió i d’audàcia
- La por als nous fets, a les paraules i al risc al ridícul.
Pau va conèixer el manifest per Jaume Josa, qui encara el va considerar vigent les seves denúncies i afirmacions quan posava de relleu que ciència i cultura són el mateix. Aleshores, per què apareixen separats? Per pobresa humana, de recursos, de visió? Potser caldrà començar a deixar de separar.
De fet, Pau proposa eliminar el terme «transdisciplinarietat» tan difícil de pronunciar. El coneixement és un, el compartimentem i després el volem des-compartimentar.
Pau Senra, físic i museòleg
El Museu de Matemàtiques de Catalunya (mmaca) és al Parc Mercader de Cornellà. A la segona planta del Palau Mercader hi ha l’exposició permanent; però també el mmaca ofereix exposicions itinerants, conferències i recursos.
Al mmaca reben més de trenta-mil visites escolars per curs i més de set mil visitants adults l’any. De fet, l’agenda de visites escolars és completa d’ara fins a fi de curs! Els elements expositius són fabricats a mà pels mateixos promotors de museu amb materials senzills: cordes, fusta, teles, vidre, plàstic... Per als dissenys sovint s’inspiren en altre d’arreu del món.
Com a activitats complementàries organitzen una gimcana matemàtica pel parc, tallers... I produeixen un curs d’educador en experiències matemàtiques. Per algunes efemèrides organitzen jornades, com ara el dia de Martin Gardner, el dia Pi π (14 de març: 3/14, segons la grafia anglosaxona, i la trobada es concentra a la 1:59, per seguir amb els decimals).
El mmaca vol continuar essent un projecte col·lectiu, un element de proximitat, créixer de forma col·lectiva i tenir la xarxa com a metodologia. Més enllà del mmaca es vol continuar aprofitant el potencial de la societat civil, mantenir la mesura actual, l’empremta local i global, la pulsió constant i el suport del públic.
DEBAT
A les preguntes dels participants tant n’Eva com en Pau manifesten estar amb les oïdes i les portes obertes perquè han perdut la por a escoltar als usuaris, ja que l’educació és un progrés que es fa entre tots. La idea és que els ciutadans s’apropiïn de la cultura. La facin seva. Com un DiY (do it yourself) permanent.
*****
- blog de Cristina Junyent
- 4762 lectures