Notícies

Laura Huerga, nova presidenta del PEN català


L'editora de Raig Verd, Laura Huerga, ha estat escollida presidenta del PEN català.

 
 

Laura Huerga i Ayza (Barcelona, 1978), editora cofundadora de Raig Verd i escriptora, d’assaig i d’infantil, ha estat escollida aquest dimarts nova presidenta del PEN català. La nova màxima responsable institucional de l’entitat s’ha escollit durant l’assemblea, amb tots els vots a favor excepte dos en blanc.També és membre d'Interacció. Huerga és el dotzè president en cent anys d’història de l’entitat i la cinquena dona en ocupar aquest càrrec.

El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de drets culturals


El text garantirà la lliure participació, creació i accés de tota la ciutadania a la vida cultural i reforçarà la protecció dels drets dels treballadors del sector. Properament, l’Avantprojecte de llei s’obrirà a la participació de la ciutadania perquè hi faci les seves aportacions.
 

El videojoc com a política cultural: entre motor econòmic i assignatura institucional


  
El Llibre blanc del videojoc situa el sector com un dels principals vectors de creixement cultural i tecnològic. La qüestió no és tant si cal apostar-hi, sinó com es construeix una política pública capaç d’acompanyar un ecosistema que creix ràpid però amb fragilitats estructurals.
  

Com es posiciona la cultura en la localització dels ODS?


Culture2030goal
 

Malgrat que la missió de diverses xarxes culturals de rellevància internacional per aconseguir el reconeixement de la cultura amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) propi no es va assolir finalment amb l’adopció de l’Agenda 2030

La cultura pública com a pedagogia de l’ordre


  
El debat  plantejat per Rowan continua sent extraordinàriament actual. Moltes polítiques culturals locals encara operen sota aquesta idea de cultura com a instrument civilitzador i cohesionador. El problema és que, sovint, aquesta mirada dificulta reconèixer els conflictes socials, les desigualtats culturals o les pràctiques que no encaixen dins les formes legitimades per la institució. Rowan no defensa abandonar la cultura pública. El que qüestiona és la manera com històricament s’ha construït la seva funció política. (n. de l'e., 2026)
  

Al llarg de dècades, les polítiques culturals espanyoles s’han legitimat a partir d’una idea aparentment incontestable: l’accés a la cultura produeix emancipació, progrés i democràcia.

L'escriptura a escena


Carme Homs | Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu ;  Olga Vinyals | tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Cardedeu
 

Les bones idees necessiten temps, paciència i una bona coordinació per fer-se realitat. Enguany a Cardedeu hem donat forma a una idea que va néixer l’any 2020: la posada en escena dels textos de microteatre guanyadors en la convocatòria de Sant Jordi 2021.
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus?


Agència Catalana del Patrimoni Cultural
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus? Més enllà de la seva mera funció com a punts de venda de productes i generadors d’ingressos, les botigues poden esdevenir un complement important a l’experiència dels visitants. Factors com la titularitat de l’equipament, el seu nivell d’ingressos, el volum de visitants o els esforços de personal dibuixen un panorama concret.

Els meus millors consells, de Montse Tort Bardolet


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, Montserrat Tort Bardolet, cap del Gabinet Tècnic de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, responsable de l'Observatori de Dades Culturals, comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!
 
 

Una reflexión sobre los Observatorios Culturales


WebinarsLaNau. Centre Cultural La Nau
 

Observatorios culturales en las universidades públicas del siglo XXI

Martes, 24 de mayo de 2022, a les 18 horas.

Organizado por el Observatori Cultural de la Universitat de València, os compartimos el vídeo de la sesión

La política cultural no es decideix amb dades: es construeix amb idees


  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.