governança cultural

  
Aquest primer informe sobre l’estat de la cultura basca (CAE 2015) s’inscriu en un moment de reconfiguració profunda del sistema cultural, travessat per la digitalització, la crisi econòmica i la mutació dels hàbits socials. No es presenta com un inventari ni com una descripció exhaustiva, sinó com un exercici de diagnòstic orientat a identificar tensions estructurals i a obrir línies d’actuació estratègica.

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

  
El debat sobre el model de gestió de L’Atlàntida de Vic s’ha situat, en els darrers anys, en un lloc central de la política cultural municipal. Els dos informes elaborats el 2016, en el marc de la possible remunicipalització de l’equipament, permeten ordenar aquest debat i, alhora, evidenciar-ne els límits.

  
Hi ha moments en què una infraestructura deixa de ser només una infraestructura i es converteix en una manera d’imaginar el país. El volum Teatre i Municipi a Catalunya, que recull les jornades celebrades a Terrassa el 2013, respira precisament aquesta consciència de cruïlla. El sistema d’equipaments escènics construït durant dècades pels ajuntaments catalans apareix al llibre com una de les grans conquestes de la democràcia local, però també com un model que entra en fase d’esgotament i que necessita redefinir la seva funció.
  

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran

La Xarxa és fruit de l’acord entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i els 10 museus registrats de les terres de Lleida i Aran. Els seus objectius estratègics, a quatre anys vista, són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l’eficiència en l’organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals;

Els festivals de cinema europeus arreu del món són instruments de diplomàcia. La pregunta no és si funcionen, sinó què vol dir fer política exterior a través de la cultura.
  

Comissió Europea | Agenda Europea de la Cultura

Manual que proporciona orientació estratègica, recomanacions i bones pràctiques per  implementar polítiques futures més adequades que fomentin la consciència i l’expressió cultural, una de les vuit competències clau establertes el 2006 per la Unió Europea per a l’aprenentatge al llarg de tota.  

El manual ha analitzat les iniciatives desenvolupades fins ara per la Unió Europea i els estats membres per promoure l’adquisició d’aquesta competència a través de l’educació formal (escoles), l’educació no formal (institucions culturals), altres aprenentatges (grups o famílies) i instruments específics com l’educació artística i l’educació cultural.