gestió cultural

‘Recorda mirar cap a les estrelles i no als teus peus. Intenta trobar sentit al que veus i pregunta't què és el que fa que l'univers existeixi. Sigues curiós.’ Stephen Hawking.

Explicava així quina era la principal motivació que l’havia dut a superar totes les barreres de la seva vida, com l’esclerosi lateral amiotròfica que cada vegada el fia més immòbil. La seva recerca, tenia origen en la curiositat que el va portar a ser el físic, astrofísic i cosmòleg més conegut dels nostres dies. Va ser especialment reconegut arreu per la seva faceta de divulgador, ja fos a través dels llibres que difonien els seus estudis sobre física i l’univers, com de les conferències que oferia amb l’ajuda de l’ordinador que el permetia comunicar-se.

La Jornada es va desenvolupar dijous, 1 de març, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat d’Igualtat i la Facultat i coordinada per l’alumna del Màster de Gestió Cultural Marina Landa. Al matí, a l’Aula Magna, es van succeir diferents intervencions centrades en sectors de la cultura i, com no podia ser d’altra manera, fetes per dones. Les presentacions van incloure diferents perspectives, abordant la temàtica de la visibilitat de la dona en relació a dades estadístiques però també des del relat d’un equipament i la seva lluita o bé des de la vivència personal.

Jordi Ferreiro | Quadern de les Idees, les arts i les lletres

1. Jo venia a una visita guiada però crec que m’he equivocat.

Permetin-me que em presenti: el meu nom és Jordi Ferreiro i seré el seu guia en el dia d’avui. Porto quasi set anys treballant a centres i museus d’art contemporani com a educador i com a artista. Trobar-se un artista col·laborant amb un departament educatiu era poc habitual fa uns anys, però espero que durant la visita d’avui entenguin que això no ens hauria de semblar pas tan estrany.

  
La participació ciutadana en cultura sovint s’invoca com a principi, però no sempre es concreta en pràctiques operatives. El quadern de la Diputació de Barcelona sobre biblioteques introdueix un desplaçament interessant: no tracta la participació com un complement del servei, sinó com una condició per definir-lo. La biblioteca ja no es pensa només com un equipament que ofereix serveis, sinó com un espai que es construeix amb la comunitat des de l’inici.  

El món de la Cultura popular, s’ha posat a debatre el seu sentit i sobretot, s’han posat damunt la taula les seves capacitats per esdevenir una eina educativa i d’aprenentatge, de la mà del món educatiu. Sovint es parla d’educació a través de la cultura, excloent la cultura popular, i focalitzant  exclusivament en l’anomenada alta cultura.

Bertrand Allamel | Libréchange

Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?

  
Llegida avui, la guia continua sent pertinent perquè apunta a una debilitat estructural de moltes polítiques culturals: la dificultat d’incorporar l’avaluació com a pràctica ordinària i no com a obligació puntual. Sense aquesta integració, els projectes es descriuen, però costa més governar-los. (n. de l'e., 2026)
  

Una història crítica de les arts de carrer a Catalunya que revela tensions entre creativitat, espai públic i política cultural
  

Aida Pallarès i Manuel Pérez publiquen amb Raig Verd El carrer és nostre, un llibre que parteix d’una idea central: les arts de carrer neixen per ser representades a l’espai públic i, per tant, constitueixen una acció sociopolítica directa orientada a connectar amb persones que no freqüenten els circuits escènics convencionals.

  
Els arxius municipals sovint es perceben com a estructures tècniques, allunyades del debat cultural. Aquest reglament obliga a desplaçar aquesta mirada: l’arxiu no és només un dipòsit, sinó una peça clau en la governança pública. La manera com es gestionen els documents municipals determina, en gran part, la transparència, l’accés a la informació i la relació entre administració i ciutadania.
  

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.