treball cultural i professionals

  
La COVID-19 va afectar pràcticament tots els sectors econòmics, però les indústries culturals i creatives van reunir una combinació especialment vulnerable: una forta dependència de la presencialitat, una elevada presència de treball autònom i microempreses, i una gran fragmentació de l'ecosistema cultural.

A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

  
La pandèmia va obligar moltes administracions a desplegar mesures d'emergència per evitar el col·lapse del sector cultural. Aquest document parteix d'una idea diferent: la recuperació no consisteix només a reparar els danys ocasionats per la COVID-19, sinó a aprofitar aquest moment per redefinir el paper de la cultura en el desenvolupament social, econòmic i territorial.

  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

  
  
L’informe del CoNCA 2020 no descriu només un any excepcional, sinó un punt de ruptura. La pandèmia no crea una crisi nova, la fa visible i l’intensifica fins a límits que obliguen a replantejar el sistema cultural en la seva base.
  

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

  
  
L'informe que Karima Bennoune presenta com a Relatora Especial de les Nacions Unides sobre els drets culturals representa un canvi significatiu en la manera d'interpretar la pandèmia. En lloc de considerar la cultura com un sector econòmic especialment afectat per la COVID-19, sosté que la crisi sanitària també és una crisi de drets humans. La pandèmia amenaça el dret de totes les persones a participar en la vida cultural, a crear, a accedir al coneixement i a beneficiar-se del progrés científic.