educació i cultura

  
Durant les darreres dècades del segle XX, els països del sud d’Europa van seguir un procés de convergència amb els models culturals del nord, tant en la formulació de polítiques com en els nivells de participació cultural. Aquest procés, estretament vinculat a la construcció europea i a les polítiques de democratització cultural, es va interrompre amb la crisi global de 2008. El que l’article posa en evidència no és només una caiguda conjuntural dels indicadors, sinó la fragilitat estructural d’aquest model de política cultural.
  

  
Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.

amb Nicolás Barbieri

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials marcades per factors com el gènere, el territori o la classe social, entre d’altres. Aquest repte, conduït per Nicolàs Barbieri, ha intentat donar resposta a com la relació entre cultura i educació pot solucionar aquesta problemàtica.

Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

  
Com la cultura popular construeix pertinença, cohesion i debat identitari en contextos locals i globals
  

Andreu Ramis Puig-gròs, amb Lleonard Muntaner Editor i l’Institut d’Estudis Baleàrics, ofereix a Cultura popular i nacionalisme un recorregut crític sobre la relació entre la tradició cultural i la construcció identitària.

Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

Gerard Vilar | Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Núm. 43, 2018

Quin és el valor cognitiu de les arts? Preneu llapis i paper!

Generalment s’hi associen diferents formes d’emotivismes, formalismes i sentimentalismes a les obres d’art, però què n’aprenem realment o què podem arribar a aprendre de les arts, sobretot quan les obres tenen un bon coixí de recerca?