cultura digital

  
La cultura digital ha introduït una manera de relacionar-se basada en la col·laboració, la participació i la manca de jerarquies. La Cultura Localizada como respuesta social a la Red parteix d’una intuïció precisa: aquestes lògiques no s’han quedat en l’àmbit virtual, sinó que han començat a reconfigurar espais físics i pràctiques culturals concretes. L’article proposa llegir aquest desplaçament a través d’un cas: la Tabacalera de Madrid, no com a equipament, sinó com a forma d’organització cultural.
  

  
Llegit avui, aquest mapa europeu ajuda a entendre moltes dinàmiques que després s’han consolidat a escala local: la patrimonialització dels centres urbans, la vinculació entre cultura i marca territorial, la instrumentalització turística del llegat cultural o la creixent dependència dels projectes culturals respecte dels programes europeus de finançament. El patrimoni hi apareix menys com una herència quieta i més com un camp de governança, inversió i disputa política.  (n. de l'e., 2026)
  
  
Al llarg de molt de temps, el patrimoni cultural europeu es va entendre sobretot des d’una lògica de preservació: protegir monuments, conservar col·leccions i garantir la transmissió d’un llegat històric.

  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

  
L’article parteix d’un context molt concret, la incorporació d’aplicacions mòbils en institucions culturals,  per qüestionar una idea que ha guanyat força en els darrers anys: que la tecnologia, per si sola, pot ampliar i transformar els públics culturals. Situat en el marc del gir participatiu associat a les xarxes socials i els anomenats networked publics, el text revisa críticament aquesta promesa a partir d’un estudi de cas amb una orquestra simfònica britànica.
  

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears vol ser un punt d'informació i trobada per a professionals, empreses, institucions i interessants en la cultura però també volem crear debat i reflexions entorn a diferents aspectes que pensam poden ser interessants a dins el sector cultural.

Per això el 25 de juny Art-Xipèlag va organitzar el seu primer debat a Twitter a on parlàrem de Plataformes Digitals Culturals. No fou un debat molt multitudinari perquè estem començant i la nostra audiència encara és petita, però sí es digueren coses molt interessants.

  
Fa uns anys, reproduir una escena de Star Wars exigia estudis, pressupostos milionaris i equips tècnics professionals. El 2014, en canvi, un grup d’aficionats pot recrear la batalla de Hoth des de casa seva amb joguines, maquetes improvisades, una càmera digital i moltes hores d’edició. El vídeo Rogue Two to Rogue Leader! és exactament això: una recreació artesanal i domèstica d’una de les seqüències més emblemàtiques de la saga galàctica. I precisament aquí hi ha el seu interès cultural.
  

  
Imaginar el futur de la cultura sovint implica parlar de tecnologia. En aquest text, Ángel Mestres proposa una mirada menys predictiva i més experimental sobre aquest procés. Davant la rapidesa dels canvis digitals, suggereix que la millor estratègia no és intentar anticipar el futur amb exactitud, sinó experimentar amb nous formats, narratives i formes d’organització cultural. 

La digitalització transforma els rols tradicionals del sistema cultural. Els públics poden esdevenir també creadors i distribuïdors, les històries es despleguen en múltiples canals i la col·laboració en xarxa es converteix en una metodologia central de treball. 
  
  

  
  
  
La dansa contemporània fa temps que va abandonar els teatres com a únic espai legítim. El vídeo produït per i-D Magazine i Dieseln’és un bon exemple. Dirigit per Jacob Sutton i enregistrat als carrers i terrats de Los Angeles, The A-Z of Dance (2014) transforma la ciutat en escenari coreogràfic i converteix el moviment en una extensió natural de l’espai urbà.
  

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos.