cultura digital

  
En aquestes alçades no es cap sorpresa afirmar que Internet ha sigut la clau que ens ha obert la porta al s. XXI. Una clau que ha trastocat quasi tots els estrats de la nostra societat, no només en l’àmbit comunicatiu, sinó també productiu o organitzatiu, entre d’altres... Ens veiem resignificant cada dia paraules com política, oci, relacions, intimitat, amistat , llibertat, afecte... i ho  fem amb una velocitat i capacitat d’acceptació insòlita a la història de l’ésser humà.

  
    
TIC_C

Fa ja uns quants anys quan l’acrònim TIC feia encara forrolla, vaig plantejar la necessitat i pertinença d’afegir-hi una “C”, de forma que calia passar a parlar obertament de tecnologies de la informació, la comunicació i la cultura. 

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Digital R&D Fund for the Arts

Guia que proporciona a les organitzacions culturals pautes, consells i recursos per millorar el desenvolupament dels seus productes digitals en l’àmbit artístic i cultural, ja sigui per crear-ne de nous o per millorar els ja existents. El document parteix de quatre preguntes bàsiques: ‘Why’ (Per què), ‘Who’ (Qui i per a qui); ‘What’ (Què) i ‘How’ (Com) desenvolupar un producte cultural i proporciona explicacions, plantilles i documents de referència per guiar els professionals en el disseny, implementació i avaluació i al llarg de tot el cicle de vida d’un producte cultural.

Està disponible online a Latest articles a 'Museum Management and Curatorship', el meu més recent treball, "Museums and social media: Catalonia as a case study",  sobre la recerca que he realitzat des de 2009 dels museus catalans a les xarxes socials. És el treball més complet que he publicat fins ara i ha estat reconegut i valorat al ser publicat en una de les revistes internacionals més prestigioses. Confio que sigui del vostre interès i que generi la discussió i el debat necessari per generar idees i espais de reflexió que ens ajudin conjuntament a millorar els nostres serveis i projectes.

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

  
Vivim en una cultura visual on les imatges no només expliquen la realitat: la construeixen. Les polítiques públiques no en queden al marge. La pregunta ja no és si les imatges influeixen en la política, sinó com ho fan i qui en té el control.