sectors culturals i creatius
Conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la producció cultural i creativa.
Criteri
S’utilitza en articles que analitzen indústries culturals, economia creativa o transformacions dels sectors culturals.
Articles sobre audiovisual, videojocs, música, disseny o economia creativa
El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.
Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.
El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.
Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa.
Un estudi impulsat per la Comissió Europea analitza l’estat i les condicions de treball dels artistes i professionals dels sectors culturals i creatius als països de la Unió Europea.
El novembre passat al Facebook d’Interacció vam obrir camins a la sostenibilitat amb articles que obren un debat sobre el lloc que el fenomen cultural podria ocupar en el canvi que la civilització demana davant la crisi climàtica. Com són també les dinàmiques de canvi en el sistema cultural, i com el pessimisme i l'optimisme hi juguen en contra o a favor. Un canvi cultural que pot ser proper, tot i que aquest article de Youssef Sultan, director del Centre Cívic Trinitat Vella, ens adverteix sobre el terme de proximitat a l'article que anomena ‘Cooltura o cultura’: "La cultura de proximitat, un terme que a poc a poc va guanyant espai públic però que massa vegades és només una etiqueta que no respon a la realitat."
Les dades de 2019 dibuixen un sector cultural que encara creixia, tot i que amb fragilitats acumulades. L’Anuari SGAE 2020 captura aquest moment amb precisió: una recuperació lenta després de la crisi de 2008 que, just abans de la pandèmia, encara no havia consolidat un nou equilibri.
Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos.
Un estudi de la Unió de Músics Professionals analitza l’impacte de la COVID-19 sobre l’activitat laboral dels músics i posa en evidència la fragilitat estructural del sector de la música en viu.
La agilidad es un marco de trabajo que ofrece respuestas a la incertidumbre y a los cambios en un proyecto. ¿Incertidumbre? ¿Cambios? ¿Qué organización cultural no trabaja en un entorno incierto y con cambios? La segunda ola de la pandemia de Covid-19 ha añadido incertidumbre, en algunos casos crítica, a un contexto cultural naturalmente cambiante y complejo. El propósito de este post es plantear una exploración de la agilidad como marco de trabajo útil y conveniente en los sectores culturales. Es decir, sugerir por qué la incorporación de prácticas ágiles puede ser una buena idea. Va dirigido a profesionales de la cultura neófitos o principiantes en el campo de la agilidad en gestión de proyectos.
La pandèmia va posar el sector cultural davant d’un escenari límit. Aquest text recull un dels moments més significatius: la resposta de les sales de música en viu a través de #LÚltimConcert. El gest és eloqüent. Un concert sense música per fer visible una absència més profunda. Rellegir-lo avui permet anar més enllà de l’emergència i situar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt el sistema cultural disposa d’estructures capaces de sostenir els seus sectors més fràgils quan les condicions es tornen adverses. (n. de l'e., 2026)
Les sales de música en viu no poden més. La iniciativa funciona com un crit col·lectiu davant la manca de mesures suficients.
Quan una emissora pública programa música, no només està oferint contingut cultural. Està activant una cadena econòmica que arriba a artistes, segells i públics. La pregunta és fins a quin punt les polítiques culturals reconeixen aquest paper.
