innovació cultural

Cultural Trends | C. Mateos-Mora, C. J. Navarro-Yañez i M.J. Rodríguez-García
  

Les escenes culturals són un element definitori de la idiosincràsia dels grups socials a les ciutats, íntimament vinculades a la vivència d’experiències culturals – al consum cultural – i a certs estils de vida que acaben per definir els territoris i dotar-los d’un significat.

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics

Les competències digitals són cada vegada més necessàries en qualsevol àmbit de la cultura i, especialment, en el dels museus. Els perfils professionals del món museístic requereixen unes aptituds específiques per fer front a una societat canviant

OCLC
 

La pandèmia ha intensificat la necessitat que els responsables de les biblioteques, com ha passat amb la resta de sectors de la cultura, actuïn amb rapidesa. Encara que el treball amb les col·leccions i les experiències amb els usuaris ha evolucionat durant els darrers anys, la resposta als reptes que ha marcat la crisi per atendre les necessitats de les comunitats ha exigit a les biblioteques prendre decisions amb certa agilitat. Com han respost les biblioteques a aquest nou context? Cap a on va el nou model de biblioteques?

El Model SoPHIA per a l’Avaluació Holística d’Impacte del Patrimoni és un dels resultats principals del projecte SoPHIA. Al 2021, l’esborrany de model es va aplicar a 12 casos d’estudi i els resultats es van resumir a l’Informe dels Casos d’Estudi D2.2; també es va debatre amb la comunitat de pràctica de SoPHIA – investigadors, professionals, responsables polítics i altres parts interessades – durant un procés de reflexió col·lectiva. 

El Manifesto FuturStage parteix d’una afirmació que condiciona tota la proposta: la performance és una necessitat humana i el dret a practicar-la i experimentar-la és un dret humà. Publicat en un moment marcat per la pandèmia i per l’expansió accelerada de les formes digitals de producció i recepció cultural, el text no planteja com recuperar l’escena anterior a la crisi.

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans,